«En uns 15 dies tornarem a Mallorca i ens n'anirem de festa per
Inca, que és on visc jo, i de passada podrem visitar Alcúdia i
Pollença, que en aquesta època tenen molta vida». L'oncle del
soldat mallorquí ferit al Líban, Juan Paz Soler, de 19 anys, es
referia així, despús-ahir a Madrid, a la seva propera tornada a
Mallorca.
El casc blau palmesà, amb cremades de segon i tercer grau en
braços i rostre, no va voler realitzar declaracions («estic enfadat
amb els periodistes perquè un es va fer passar per un amic meu per
treure informació al meu traductor a l'hospital de Sidon») però sí
va reconèixer que li agradaria menjar-se un plat de sopes
mallorquines i sortir de festa pel passeig marítim.
Els metges que l'atenen asseguren que evoluciona favorablement.
I deu ser veritat, perquè se'l veu bé malgrat les cremades que té a
les extremitats i a la cara. Quan li preguntes, el soldat mallorquí
diu que no parlarà de res. «Seria possible fer-li una foto?» «Sí»,
respon, «però amb el meu amic».
Llavors recorda que una revista espanyola els va treure fotos a
l'hospital libanès mentre estaven sedats amb morfina, estat en el
qual van romandre els quatre dies després de la bomba accionada per
extremistes islamistes.
Poques queixes
Ingressat des de dissabte a l'hospital militar Central Gómez
Ulla de Madrid "una setmana després de l'atemptat que va acabar amb
la vida de sis dels seus companys de la Brigada Paracaigudista que
ocupaven un BMR" Juan només es queixa pel poc gust de les patates
del centre sanitari. «Digues-ho sense por: el menjar d'un hospital
no és bo», somreia una simpàtica infermera encarregada de curar-los
tots els dies.
El militar palmesà fa diverses vegades cada dia els deu metres
de passadís que el separen de l'habitació de qui s'està convertint
en el seu amic de l'ànima, l'altre casc blau espanyol ferit,
Enrique Vázquez, madrileny de 21 anys d'edat, amb qui recorda els
moments passats al país dels cedres.
La família de Vázquez destaca el gran tracte que reben per part
de l'Exèrcit i s'alegren perquè ambdós són vius i es recuperen de
les greus cremades, sobre les quals aquesta setmana els metges
col·locaran empelts de pell per regenerar-la. «Són vius i això és
l'important», diu la mare d'Enrique, que assegura que quan rebin
l'alta mèdica necessitaran suport psicològic per superar tot el que
ha succeït. «És que han vist morir els companys».
Enrique Vázquez acabava la seva estada de quatre mesos al Líban
el 12 de juliol, com els soldats que moriren en l'atemptat. El jove
era molt feliç perquè estava a punt de tenir dos mesos de vacances
i de relax a l'Estat espanyol. Però no va poder ser.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.