El Congrés dels Diputats aprovà per unanimitat la setmana
passada la Llei orgànica de Règim Disciplinari de la Guàrdia
Civil.
La novetat d'això és, però, que el nou text inclou una esmena feta
pel diputat del BNG (Bloc Nacionalista Gallec), Francisco Rodríguez
Sánchez en què es considera «falta molt greu la negativa a tramitar
una denúncia formulada en una llengua oficial».
Els agents de la Guàrdia Civil que no compleixin aquest precepte
seran sancionats amb la suspensió de feina durant un període
d'entre un i tres mesos i, fins i tot, pot donar lloc a la pèrdua
de destinació.
L'esmena del diputat Rodríguez, d'aquesta manera es fa ressò del
greuge que patí el jove mallorquí Antoni Mestre el 2004 quan fou
retingut per agents de la Guàrdia Civil a l'aeroport de Son Sant
Joan, i a l'aeroport del Prat de Barcelona pel simple fet
d'utilitzar el català per dirigir-s'hi.
Des de bon començament, el juny del 2004, diversos partits
polítics amb representacuió a Madrid com són el mateix BNG i ERC
s'interessaren pel cas de Mestre i així ho feren coneixedor des de
la seva posició al Congrés dels Diputats.
A Mallorca, paral·lelament, sorgí un estat d'opinió favorable a
la causa de Mestre. L'escriptor Llorenç Capellà s'implicà des de
bon començant i hi donà suport.
Aquesta nova llei, però, no només fa referència a qüestions
lingüístiques sinó també a combatre qualsevol discriminació per
part de la Guàrdia Civil per motius de sexe, raça o llengua,
religió o opinió.
Això suposa un gran avenç en el codi de conducte dels agents de
la Guàrdia Civil. El diputat del BNG espera que en un futur proper
els altres cossos i forces de seguretat adoptin codis
semblants.
Per la seva part, el jove Antoni Mestre, que només tenia vint
anys quan fou tractat de manera pejorativa pels agents pel simple
fet de negar-se a parlar en castellà, mostrà la setmana passada la
seva satisfacció per la inclusió de l'esmena.
«D'aquí endavant serà difícil que casos com el meu es tornin a
repetir. Encara que sigui per una simple qüestió de disciplina, els
agents de la Guàrdia Civil ara saben que no poden desjectar ningú
per parlar en català, tant si l'entenen, com si no», digué
Mestre.
De moment, però, la Llei no obliga els agents de la Guàrdia
Civil a conèixer la llengua del territori on treballen, maldament
sigui oficial, com és el cas del català a Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.