L'Esquerra independentista avui és el títol del llibre que Roger
Buch (Barcelona, 1970) presentà ahir Can Alcover, en un acte
organitzat per l'Obra Cultural Balear. Aquest politòleg i sociòleg
presenta una «radiografia» dels partits polítics, col·lectius,
moviments socials i mitjans de comunicació que creuen en l'esquerra
independentista. Això sí, des d'una perspectiva principatina.
"Aquest llibre és una barreja de sigles de partits polítics.
A qui va dirigit?
"No és un llibre que vagi dirigit als polítics ni als especialistes
en la matèria. Es tracta d'una radiografia que mostra l'estat
actual de tots els moviments socials i polítics que actualment
defensen un independentisme d'esquerres. Aquesta iniciativa va
sorgir arran de la comanda que em féu l'editorial Columna. És un
llibre distès que serveix als independentistes més grans, aquells
d'una cinquantena d'anys, per veure com està la cosa.
"Pot ser que us hàgiu restringit a l'àmbit del
Principat?
"El llibre és escrit des d'una perspectiva
«catalana», però també és cert que en un dels capítols finals es fa
referència a l'evolució dels partits polítics que han defensat
l'independentisme tant a les Illes Balears, i al País Valencià, com
a la Catalunya Nord.
"Què pensau de la presència d'ERC a les Illes Balears i al
País Valencià?
"És evident que el desembarcament d'Esquerra
a les Balears ha estat molt més fructífer que no al País Valencià.
Allà baix, s'hi destinaren molts recursos humans i econòmics per,
tanmateix, només treure 12.000 vots en les passades eleccions
autonòmiques.
"I no pensau que tant a les Balears com al País Valencià ja
existeixen partits que ocupen el mateix espai polític que vol
ocupar ERC?
"Sí. És evident. Però, saps què passa? Que qui
vota Esquerra a les Illes o al País Valencià són desencantats del
PSM o del Bloc Nacionalista Valencià que s'han radicalitzat o que
tenen un sentiment independentista més fort. Al Principat, en
canvi, la base social d'Esquerra és, a grans trets, la mateixa que
a Mallorca té el PSM.
"I qui ocupa aquest espai més independentista o radical al
Principat?
"Les CUP (Candidatures d'Unitat Popular), és clar. I així ha quedat
demostrat amb els resultats d'aquestes passades eleccions
municipals, en què han obtingut més de 18.000 vots i 22 regidors
arreu de les comarques catalanes. Aquestes candidatures sorgiren
arran de moviments socials i partits independents municipals als
anys vuitanta. No fou fins fa quatre anys, però, que les CUP es
presentaren a les eleccions amb una imatge unificada. Sempre han
dit que només tenen aspiracions municipals. Però jo sospito que al
proper congrés es qüestionaran presentar-se a les autonòmiques.
"Què pensau del moviment estudiantil independentista?
"En general, aquests tipus de moviments tenen uns índexs de
participació molt baixos. Però si s'observen els sindicats
d'estudiants de les universitats, es comprovarà que els que tenen
més afiliats i que generen més activitat són els independentistes.
I això passa als tres territoris de la mateixa manera.
"Al vostre llibre, hi parlau de simbologia
antiespanyola.
"És clar que darrerament hi ha un auge de
símbols antiespanyols. En són una mostra els grups musicals, la
cultura popular i tradicional, l'estelada, etc. En una trobada
d'independentistes, organitza-hi un taller de ball de bot
mallorquí! S'hi apuntarà tothom. En canvi, si fas un taller de
sardanes, no hi anirà ningú, perquè els independentistes són
refractaris a les sardanes. Aquest tipus de cultura popular
s'associa a ambients més conservadors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.