Jacinto Grimaldo, l'home que va matar dos indigents davall un pont de la via de cintura, ha estat condemnat a 37 anys i set mesos de presó. La sentència ha estat dictada per la magistrada presidenta Mónica de la Serna, sis dies després que el jurat popular emetés un veredicte condemnatori. A més d'aquesta pena, l'acusat haurà d'indemnitzar amb 120.000 euros els familiars de cada un dels morts. La sentència considera provat que el 4 de setembre de 2005, Grimaldo es trobava devora el pont de General Riera, «on sabia que dormien Santiago Gonzalo i Àngela Huguet». Amb un martell d'encofrador es va dirigir cap a ells i «va assestar un fort cop a la regió occipital a Àngela i després cops repetits, fins a un total de quinze, a la regió frontal, regió nasal, regió malar, regió de la templa esquerra i regió parietal esquerra a Santiago».
La magistrada considera que en ambdós casos es va actuar amb traïdoria. En el cas de Santiago afegeix l'acarnissament, i destaca que no va morir de manera instantània, sinó després d'un temps d'agonia. També destaca que a cap dels dos cossos no hi havia lesions que indicassin lluita o defensa. La jutgessa es basa en el fet que totes les empremtes de l'atac «ofereixen un conjunt circumstancial» suficient per demostrar la voluntat homicida de l'acusat.En la sentència es recorden les diverses contradiccions del mateix acusat, que va començar assegurant que «jo no he colpejat ningú»; després va matisar dient «que jo sàpiga, no vaig matar a martellades Santiago i Àngela». Finalment, va concedir que «jo no puc reconèixer el que no sé que he fet, hi ha un temps durant el qual no som conscient del que vaig fer».
La sentència reconeix que «no existeix mòbil acreditat que pogués justificar la seva acció, encara que a continuació descriu que en el cas dels consumidors de drogues, «són més propicis a aquest tipus d'accions aparentment inexplicables». Per aquest motiu, la jutgessa desestima les eximents encara que reconeix un atenuant de consum de drogues. Segons la magistrada, «les facultats intel·lectives estarien afectades per l'addicció, però no de manera greu», per la qual cosa l'acusat «tenia coneixement just del que feia i el seu significat».