Condemnat a 37 anys l'home que matà dos indigents a la via de cintura

La magistrada considera que en ambdós casos es va actuar amb traïdoria. En el cas de Santiago afegeix l'acarnissament, i destaca que no va morir de manera instantània, sinó després d'un temps d'agonia. També destaca que a cap dels dos cossos no hi havia lesions que indicassin lluita o defensa. La jutgessa es basa en el fet que totes les empremtes de l'atac «ofereixen un conjunt circumstancial» suficient per demostrar la voluntat homicida de l'acusat.En la sentència es recorden les diverses contradiccions del mateix acusat, que va començar assegurant que «jo no he colpejat ningú»; després va matisar dient «que jo sàpiga, no vaig matar a martellades Santiago i Àngela». Finalment, va concedir que «jo no puc reconèixer el que no sé que he fet, hi ha un temps durant el qual no som conscient del que vaig fer».

La sentència reconeix que «no existeix mòbil acreditat que pogués justificar la seva acció, encara que a continuació descriu que en el cas dels consumidors de drogues, «són més propicis a aquest tipus d'accions aparentment inexplicables». Per aquest motiu, la jutgessa desestima les eximents encara que reconeix un atenuant de consum de drogues. Segons la magistrada, «les facultats intel·lectives estarien afectades per l'addicció, però no de manera greu», per la qual cosa l'acusat «tenia coneixement just del que feia i el seu significat».