«Sempre hem viscut del camp, és la feina que més ens agrada i ens ajuden els nostres fills»

Mateu Morro.Sineu.
A can Pere i na Magdalena padrins, oncles, fills i néts mengen a la mateixa taula. La vida al camp, on sempre han treballat, els permet una forma de vida que de cada dia és més escassa a Mallorca.

-Què fèieu abans?
-Primer tenia porcs i vaques. Vàrem posar una vaca per surar els infants i en vaig arribar a tenir 24. Veníem quasi tota la llet a Sineu: la repartíem amb una furgoneta.

-Ara quines finques duis?
-Duim finques a Son Pere, Puig d'en Bou, Son Coc, Son Creixell, es Cós i a altres llocs. Tenim esment d'unes 150 quarterades, quasi totes a Sineu i una miqueta dins Sant Joan. En la feina ens ajuden els nostres fills.

-I què sembrau?
-Sembram ordi, guixes i blat. Tot pels nostres animals i encara hem de comprar ordi, pèsols i favó pels animals d'engreix. La ramaderia extensiva, tal com la feim nosaltres, està molt adaptada a les possibilitats de les finques.

-Sembrau guixes?
-Vaig trobar un amic que en tenia i me'n va deixar. Ara en tenim 2 quarterades de sembrades. Mon pare deia que les guixes eren molt bones pels animals perquè lleven els cucs. També són molt bones per les persones. Són bones amb fideus, per fer escudella fresca i de tota manera. Ens agraden molt.

-Quins arbres teniu?
-Figueres, ametlers i garrovers. Ho tenim tot dins tanques i miram de dur-ho ben duit. El figueral produeix molt, nosaltres, en temps de figues, no les acabam mai.

-Són bones pels animals?
-La figuera pel ramader és l'arbre que té més valor de tot. Jo no entenc com s'ha llevat el figueral a tants de llocs. Pels animals va molt bé i per les persones és un aliment fabulós. I feina no en du molta: has de tallar un poc els baixos i buidar un poc per dins. El garrover també té molt de valor. El bestiar en viu i va bo. La fulla també se la mengen, com la de la figuera.

-Quins animals teniu?
-Tenim unes 200 ovelles i unes 35 truges negres. Cada any feim uns 20 porcs d'engreix.

-On teniu les ovelles?
-Les anam passant d'una tanca a l'altra. Pasturen totes soles i no les guardam gens. Les tenc a tres llocs separats i, com que els animals ja no poden anar per la carretera, els he de moure amb una plataforma remolcada. Hi pugen totes soles. Viuen de la pastura, però si l'any és dolent les hem d'ajudar un poc.

-Teniu problemes amb els cans aperduats?
-Sí, molts. Enguany ens han fet carn dues vegades. Amb una vegada ens mataren 12 ovelles. La setmana passada vaig trobar un ca que se'n duia un menet pel coll. Molts són de gent que ha construït pel camp i no és conscient del mal que fan els seus cans.

-També teniu porcs?
-Tenim porcs negres de tota la vida. Vàrem provar amb blancs però no ens anaren bé. Es morien de fam. No podien competir amb els negres, molt més adaptats. Els porcs negres pasturen i s'ho mengen tot: rapa, porrassa, trèvol... Es posen madurs. A molts els posam una grufa perquè no facin mal a les finques.

-Feis moltes porcelles?
-Una truja sempre fa de 3 a 9 porcells. Les comercialitzam de 5 setmanes, quan sols fan 8 o 9 quilograms. Els animals tan tendres són molt bons.

-Com comercialitzau els vostres productes?
-Els mens els venc a un mercader. Els porcs d'engreix a un carnisser de Sineu per fer sobrassada bona. Les porcelles les venc a restaurants i a particulars. Tant les porcelles com els mens estan com fa vint o trenta anys. El me es paga a 36 euros i n'hauria de valer 60 o 70. I si no acceptes els preus que et posen et quedes tu els animals. Ara, el consumidor sí que ho paga car i de cada vegada més.

-Com veus la pagesia?
-Està malament de tot. Els pagesos que hi ha són els que a ca seva ja ho eren. Començar de bell nou és difícil. Sembres, però no saps si colliràs. I el preu que et posen no el pots discutir. És un pena que el camp acabi d'aquesta manera.