Matas confia que amb l'Estatut les Illes deixin de ser «espremudes» fiscalment

El president dóna contingut anticatalanista al seu discurs institucional de la Diada

El president del Govern establí comparacions entre la societat actual i la de Ramon Llull. | MIQUEL ÀNGEL CAÑELLAS

Lluís PlanasPalma01/03/07 0:00

El president del Govern, Jaume Matas, mostrà ahir la seva confiança que les Illes Balears deixaren de ser «una llimona a esprémer fiscalment» a partir de l'aprovació del nou Estatut, una situació que, afirmà, es remunta a la conquesta catalana, «molt especialment en el temps infaust de Pere IV d'Aragó». Aquesta no va ser l'única referència negativa a la presència catalana en la història de Balears que va fer el cap de l'Executiu en el seu discurs institucional amb motiu de la Diada, paraules en què intentà establir paral·lelismes entre la societat actual i la dels temps de Ramon Llull. Matas recordà així «els intents catalans d'annexió i dependència política i la defensa coratjosa i dura dels balears en reafirmar una singularitat i una independència». «No fa falta advertir fins a quin punt, avui, aquí i ara, ens sona aquesta història», conclogué.

En una intervenció que destil·lava el to neoliberal que s'imprimeix als discursos del president del Govern, defensà que l'actual societat «complexa, bigarrada, en permanent estat d'al·luvió» és la mateixa dels temps lul·lians, de manera essencial per la «constant vitalitat social» i pel «triomf de l'individu que s'allibera dels controls institucionals i de les tradicionals estructures socialitzadores, ideològiques i identitàries». Després d'aquesta revisió historicista, Jaume Matas volgué destacar que just 24 anys després de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia balear, demà ho farà la seva reforma. D'aquesta fita destacà especialment «els anys de treball» i «l'ampli suport social i polític» que garanteixen que el nou text estatutari serà un instrument de «llarg recorregut». Per això, el president del Govern va fer una crida a la unitat després de la «lliçó estreta» durant aquest procés de reforma.

Amb aquesta intenció, les darreres paraules de la seva intervenció foren: «Som un poble petit i ambiciós. La història ens ha ensenyat a saber com superar els reptes, en forma d'amenaça en molts casos, procedents de l'exterior. La reforma de l'Estatut ens ha aportat la clau per saber com fer front als reptes per venir. La unitat és la nostra fortalesa, i ser forts és la nostra garantia de futur».