La majoria de les anguiles que es consumiran a sa Pobla i a Muro per aquestes festes de Sant Antoni provendran de l'albufera de València i de Deltebre.
La limitació de les captures d'aquest peix a l'Albufera de Mallorca per part de la Conselleria de Medi Ambient fa que la majoria de poblers i de murers hagin de recórrer al peix de fora per a les espinagades.
«Ja fa anys -comenta Pau Cañellas, un peixater de sa Pobla- que les hem de dur de fora. Aquí no se'n poden pescar. La setmana que ve, jo faig comptes vendre'n més de 1.200 quilos».
El fet que aquests dos pobles es trobin a la vora de l'Albufera ha causat que al llarg dels segles hagin desenvolupat una cuina tradicional amb aquest peix. No tan sols en fan espinagades. Els fideus amb anguiles o la greixonera d'anguiles són dos plats que tenen molta anomenada.
«Jo en venc tot l'any, d'anguiles, perquè hi ha restaurants de sa Pobla i de Muro que sempre seguit me'n demanen. El que passa és que per Sant Antoni és quan faig la venda més grossa», explicà el peixater.
«Les que jo tenc fan entre 300 i 400 grams. Així mateix són grosses. Són molt fines i tenen la panxeta blanca. Fan mirera», diu Pau Cañellas.
«He sentit a dir -continua explicant aquest peixater- que un temps, quan en pescaven a l'Albufera, els anys que havia plogut poc i els torrents quasi no hi havien duit aigua, les anguiles tenien la panxa roja, a causa del fang. Fins i tot quan se les menjaven en feien gust, de fang!».
Hi ha anguiles, però, que arriben a pesar fins a un quilo. «Aqueixes que són tan grosses se les anomena anguiles caboteres. Tenen molta més popa i són més males de trobar», diu Pau.
«Hi ha peixaters que també en duen de Vigo. Jo, però, les d'allà no les trob tan bones. Tenen la panxa com verdosa i no són tan gustoses. Tant les de Deltebre com les de València són més semblants a les d'aquí!», diu.
Com és natural, la manera de fer les espinagades a Muro i a sa Pobla no és ben bé la mateixa.
«A Muro feim la pasta greixosa. Hi posam oli i saïm. A sa Pobla la fan igual que si fos pasta de pa: farina i aigua. Nosaltres, per altra part, en haver clos l'espinagada, li feim una teringa de pessics, igual que si fos una panada, a les juntes de la pasta. A sa Pobla, no n'hi fan cap, de pessic. Per ventura és perquè són peresosos!», diu Catalina Boyeras, la fornera de Can Segura de Muro.
Una cosa és certa, i és que amb pessics o sense, les anguiles de les espinagades no són d'aquí. Són pocs els que es beneficiïn de les llicències de pesca de Medi Ambient. Per consol, les valencianes i les catalanes no són gaire diferents de les mallorquines.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.