A Balears hi ha més de 180.000 habitatges desocupats a l'espera d'una revalorització

Sònia Vives, llicenciada en Geografia Humana, està fent un doctorat relacionat amb el creixement urbanístic a Palma, el mercat immobiliari i la inclusió social. D'aquest es desprèn que l'actual boom de les constructores arriba a consumir fins a 2 hectàrees diàries de sòl a partir de l'any 2000 (2 camps de futbol). Això es tradueix en el fet que cada any el creixement de la construcció augmenta un 2,14 per cent, és a dir uns 10.000 habitatges nous anuals.

En aquest món no hi ha llei d'oferta i demanda que valgui. Paradoxalment, aquest creixement no implica un descens del preu de l'habitatge, sinó el contrari. El metre quadrat de sòl en immobles evoluciona amb una tendència a l'alça i assoleix una variació anual del 16,14 per cent, situant-se en una mitjana de 2.587 euros el metre quadrat per cada habitatge nou a les Illes. Segons Vives, aquest fet s'explica perquè l'ús de l'habitatge s'utilitza com a actiu financer (en llenguatge comú s'anomena especulació) i no com a ús social. Allò que és prioritat és el seu valor de canvi.

Aquí entren en joc el paper de les entitats financeres, que ofereixen la possibilitat que un percentatge elevat de la població s'endeuti. Es crea així un paisatge urbà atapeït, però a més, existeixen pisos desocupats infrautilitzats a l'espera d'una revalorització. Segons l'INE a Balears hi ha més de 180.000 pisos desocupats, 85.500 són buits i més de 97.000 són segones residències. A Palma, igualment aquestes xifres són elevades: més de 35.000 cases desocupades (un 29% de la totalitat) de les quals més de 23.500 estan buides, el 19,60%. Les conseqüències derivades són: submissió al capital, més distància entre rics i pobres, foment de la cultura de l'oci lligada als interessos del sistema, competència entre iguals...