Qui no se n'entengui pot pensar que menjar indiot el dia de Nadal és cosa de gent de fora. Però, certament, no és així. A Mallorca, un temps, aquest dia s'usava menjar gall o gall d'indi, ja fossin bollits o rostits. Menjar porcella, com s'estila ara, era cosa de casa bona.
Antigament, per fora vila, era freqüent veure-hi indioters amb guardes de cent o cent cinquanta d'aquests animals de ploma. «A la casa que no podien menjar indiot, era una bona desgràcia!», deien. I amb els anys, el poble va voler adoptar els costums dels senyors. I, entre d'altres coses, varen començar a menjar porcella rostida el dia de Nadal.
Actualment, són pocs els que mengen aquesta au domèstica, que deu ser de les més grosses que hi ha. Però no es tracta només d'una qüestió de canvi d'hàbits, sinó també de la dificultat que hi ha per comercialitzar la seva carn als comerços d'aquí. «Jo en faig devers una cinquantena cada any, entre indiots i indiotes -comenta en Toni Feliu, el pagès de So Na Jaume Nou, a Palma-. Els he de vendre vius, però, o els l'he de matar jo, i això és molta de feina!».
A Mallorca, només trobam dos escorxadors d'aviram, concretament de pollastres i, a més, són privats. Si són animals més grossos, com ara ànneres o indiots, no s'hi poden sacrificar. «Aquest és el problema de les races autòctones, -explica en Biel Torrens, d'Unió de Pagesos- per una part, l'Administració dóna suport per a la conservació de les races autòctones, però per l'altra, no fa que la seva producció resulti rendible». «Si no podem vendre els indiots a les carnisseries, aquests animals, irremeiablement, es convertiran en part de la col·lecció d'algun amant de les races autòctones», diu Torrens. «La cosa és paradoxal: a totes les fires d'arreu dels pobles sempre hi ha una mostra d'animals autòctons, com ara conills eivissencs, gallines menorquines o coloms de casta grossa; però si no hi ha escorxadors per sacrificar-los, és igual de res!», afegeix.
Els indiots que trobam a les carnisseries -com la majoria de coses a Mallorca- són animals que vénen de fora. La majoria d'aquests són d'espècies industrials, com l'indiot blanc. Aquest animal es fa més gros més aviat i pot arribar fins als 30 quilos. Els mallorquins no solen passar dels quinze.
«De carn gustosa, no hi ha molta diferència, entre uns i altres. Si de cas, n'hi ha que s'estimen més una indiota, tant blanca com negra, que no un mascle», diuen en Josep de ses Argiles i en Sebastià Pelut, els pagesos que es cuiden dels indiots de So Na Jaume Nou. «Ara, una cosa et vull dir: la senyora el vol blanc! Per què? No ho sé!» diu el de ses Argiles. «El que sé ben cert és que jo n'hi faig un per a ella i un per a cada fill. I en té set! Els tenc separats de la resta, tots sols, tancats!», explica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.