Pomes d'Orient: ja tenen la planeta feta!

La superfície cultivada d'aquesta fruita, tan valorada entre els mallorquins, minva de cada any

TW
1

Les pomes d'Orient són les que més anomenada tenen de Mallorca. Com que es fan a gran altura, són fortes, gustoses i lluents. De fa uns anys, però, aquestes pomeres tenen una mala ferida, i no és el corc del banyarriquer. Els pagesos que en tenen, fa temps que redueixen progressivament la seva extensió. «Ara em cuid de set quarterades de pomeres, -comenta en Miquel, el pagès que s'encarrega de la finca de Cals Reis- fins fa uns anys, però n'hi havia moltes més. N'hem arrabassat més del 60 per cent».

La manca de suport institucional i la competència de la fruita de fora fa que la cosa no prosperi. Aquest problema, però, no només afecta les pomeres. Tots els arbres fruiters han vist minvar les seves extensions. El mercat de la fruita, a Mallorca, sempre ha estat molt diversificat. Hi eren abundants els melicotoners, cirerers, pruneres, pereres, etc. Amb el temps, però, tot s'ha abolit a no-res. Tradicionalment aquesta diversificació obeïa a les necessitats del mercat local. L'arribada de fruita de mercats on la mà d'obra és més barata, com ara el Marroc o Turquia, ha fet que els productes mallorquins no hi puguin competir.

Pomes de muntanya
Les pomes d'Orient, com a cosa curiosa, no tenen res que les diferenciï de les que es fan a Algaida o Montuïri, per exemple. La casta és la mateixa. El que succeeix és que, com que es fan a la muntanya, les condicions climàtiques fa que tinguin unes determinades característiques. S'anomenen d'Orient, perquè aquest és el llogaret de muntanya on més n'hi havia un temps. A més de a Cals Reis, al llogaret Bunyolí, també hi havia pomeres a Son Palou i a Comasema. A altres parts de muntanya, però, també se n'hi fan. A la finca de sa Font Garrover, a Mancor de la Vall, també n'hi ha un bon esplet. Tot i que la majoria de pagesos redueixin les seves superfícies cultivades, també n'hi ha algun que prova sort i posa en funcionament alguna explotació. Darrerament, n'han aparegut algunes de melicotoners a Muro i a Sant Joan.

L'enemic natural de les pomeres és el banyarriquer. Una espècie d'escarabat, fora mida, amb unes antenes molt grosses. Fa els ous entre l'escorça dels arbres i això fa que es desferri. En ocasions, pot arribar a provocar-li la mort. «El banyarriquer té remei, el problema és el cost molt elevat dels productes químics per combatre'l», diu en Miquel de Cals Reis. Actualment, tota la producció de les pomes d'Orient, la comercialitza Mercapalma.

Les pomes d'Orient són especiament indicades per fer-les al forn: rentades, amb el capoll llevat, el buit que queda ple de sucre, i enfornades. La majoria dels arbres que manquen són vells i poc productius. Molts pagesos s'estimen més arrabassar-los i no en sembren de nous. Si les pomeres d'Orient desapareixen, el llogaret veurà modificada la seva fesomia. Un temps, molts de pagesos d'arreu de l'Illa hi anaven a cercar tanyades per a empeltar els seus arbres. Perquè la cosa prosperi, fa falta un ajut a tot el sector dels fruiters per assegurar-ne la producció a l'Illa.