El Congrés vol començar a debatre l'Estatut balear el 12 de setembre

Però els partits illencs, a través del Parlament balear, intentaran retardar el debat perquè no coincideixi amb la Diada de Mallorca.
Convé recordar que la votació per a l'esmentada presa en consideració anirà precedida de la defensa de la proposta de reforma a càrrec del president del Govern balear, Jaume Matas; de Francina Armengol, per part del grup parlamentari del PSIB-PSOE; i del diputat d'Unió Mallorquina Miquel Nadal, tots tres com a representants dels partits que votaren a favor de l'articulat a la Cambra autonòmica, el passat 13 de juny.

El text estatutari ingressarà a les Corts després del pacte assolit pel mateix Matas i pel secretari general del PSIB, Francesc Antich.
El cap de l'Executiu aconseguí que la reforma preveiés la creació del Consell de Formentera de manera immediata i la introducció de la «clàusula Matas», que equipara les Balears i les Canàries en qüestions d'insularitat. A canvi, renuncia al nou Règim Especial amb mesures fiscals.

D'altra banda, per primer cop l'Estatut d'Autonomia definirà les Balears com a «nacionalitat històrica».
Quant al finançament, la reforma inclou una clàusula que reclama 3.000 milions d'euros en inversions estatals a les Illes en un període màxim de deu anys per compensar el dèficit històric en infraestructures. Amb tot, el PP i el PSOE han pactat que al Congrés es pugui modificar aquest punt sempre que es garanteixi l'arribada dels 3.000 milions. Els socialistes consideren que aquest redactat no és «constitucional» i mantenen que només se li pot donar cobertura amb la fórmula emprada a l'Estatut català, vinculant la inversió a l'aportació de les Balears al PIB, el 2'5%. Així mateix, es crea una Agència Tributària pròpia consorciada amb l'estatal.