Entre dia primer i cinc de cada mes una senya marca el calendari: és el termini per fer efectiu el pagament de la hipoteca. Aquesta manera d'adquirir un pis o casa per periodes s'ha estès en un gruix important de la societat. El sector més hipotecat és el de la franja d'edat entorn dels trenta. I trenta també són els anys de mitjana que fan falta per pagar aquesta hipoteca.
«Per pagar un lloguer de 600 euros, m'estim més pagar hipoteca i, al manco, la casa serà meva», és l'argument majoritari dels qui han triat aquest mitjà per accedir a l'habitatge. Caixes i bancs fan el seu agost amb aquest tipus de pagaments i, mentrestant el clam de «no tengueu ànsia, casa en tendrem. Farem una hipoteca» s'estén cada vegada més entre la població.
Joan i Joan, un de Campanet, l'altre de Sant Llorenç, viuen plegats en un semiàtic de la barriada del Camp Redó. Tots dos tenen una trentena d'anys. «Vaig començar a pagar la hipoteca ara fa tres anys, jo tot sol» fa saber el primer Joan. «Abans vivia a casa dels pares i ja era hora de ser autònom. Només la vaig fer per la meitat del valor del pis, així en quinze anys ja l'hauré acabada de pagar» diu.
Quico i Susanna fa un any que viuen a Mallorca, abans estaven a Sabadell. Ella és biòloga. Ell, fa feina com a tècnic de cafeteres industrials. «Fins ara hem viscut de lloguer a un pis a Portopí. Vàrem pensar que pagant 300 euros més podíem viure en una casa que fos nostra. I així ho hem fet. Hem fet una hipoteca per una planta baixa a Santa Catalina» diuen. «Aquesta no és la primera que fem. Quan vivíem a Sabadell ja compràrem un pis amb aquest sistema. Ara el tenim llogat i amb la renda pagam la hipoteca» asseguren.
Colette va néixer a Guinea fa 27 anys. Només amb un any va anar a viure a Barcelona i ara en fa dotze que viu a Palma. Fa feina a l'aeroport i mentrestant estudia dret a la UIB. Ella i sa mare fa uns mesos que han començat a pagar la hipoteca per un pis prop de s'Escorxador. «Feia dotze anys que hi vivíem de lloguer. La propietària, una dona major, el volia vendre i nosaltres no ens agradava la idea de partir» conta. «A la fi ens vàrem decidir comprar-lo, però jo no tenia un contracte fix de treball, per tant el procés va ser més difícil. Tanta sort que vaig trobar una entitat que fa d'intermediària entre els bancs i els particulars, i em va avalar» diu Colette.
«Jo estava cansada de compartir pis. Feia deu anys que ho feia, d'ençà que vaig venir a Ciutat, de Llucmajor per estudiar. Volia viure tota sola» diu Catalina, una educadora social de 27 anys. «He comprat un pis a la porta de Sant Antoni. Tenia clar que volia viure al centre històric, però no massa lluny de les Avingudes, per així poder-me moure a peu per la ciutat» assegura. La hipoteca de Catalina és per trenta anys.
L'opinió majoritària d'aquests joves que es troben entre els 25 i 35 anys és de que no hi ha res que sigui per sempre. «Encara que haguem fet una hipoteca, no vol dir que en un futur, proper o a llarg termini, no volguem vendre la casa i comprar-ne una altra» diuen. Les feines i els ritmes de vida actuals fan augmentar la mobilitat de les persones. Fer una hipoteca per trenta anys, tampoc vol dir empenyorar-se de per vida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.