«A dalt del cim, sents una emoció serena»

Emocionant rebuda de Tolo Quetglas als seus companys Oli i Tolo Calafat al camp base

TW
0

«A dalt del cim, sents una emoció serena i controlada», declarà Joan Antoni Olivieri Oli, a la seva arribada al camp base. Només fa 48 hores que varen fer cim i els sentiments encara són molt vius. «M'impressionà molt la visió de les glaceres que es dibuixen entre les muntanyes que són als teus peus», manifestà per la seva banda Tolo Calafat.

Tolo Quetglas oferí ahir als seus companys una emocionada rebuda als peus de la cascada de gel de Khumbu. Era la primera vegada que els tres es veien des de la nit de dia 17. En els rostres dels dos escaladors encara era present l'esforç dels darrers dos dies. Especialment, les quinze hores que invertiren a pujar i baixar els 850 metres de desnivell que separen el coll Sud del cim de l'Everest. Però l'alegria del moment i la celebració compartida amb l'expedició filipina -els seus dos membres, Leo i Pastor, aconseguiren cim el 17 i el 18 de maig, respectivament- fou el millor bàlsam per a Oli i Tolo Calafat.

Dijous passat, els dos escaladors arribaren poc abans de les vuit i mitja del matí al cim de l'Everest (8.850 m), on tan sols passaren quaranta minuts, «perquè el temps canvia molt aviat i no et pots entretenir molt». Abans de comunicar per ràdio al camp base el seu triomf, «el meu primer pensament en arribar a dalt de tot fou cercar un lloc per seure. Un dels nostres xerpes, Pemba, em va prendre la càmera de vídeo i jo vaig començar a treure els cartells dels nostres patrocinadors», explicà Tolo Calafat, qui afegí que «fins passats uns minuts no vaig ser conscient del que havia fet». En aquest sentit, el seu company Oli apuntà que «el pensament et va molt lent, gairebé no penses en res. Quan arribes al cim et recorre una estranya sensació de tranquil·la felicitat. L'altre moment és quan tens l'impuls d'abraçar-te al teu company».

Oli i els dos Tolos tornen a estar junts. «Aquest cim és de tots tres, l'hem batallat junts fins al darrer moment. L'èxit d'aquesta expedició és mèrit d'Oli i els dos Tolos», declararen ahir Oli i Tolo Calafat. «Per nosaltres, va ser un instant molt trist quan ens digué que no se sumava a l'atac final per aquell maleït mal d'esquena».

Avui els tres escaladors començaran a fer l'equipatge i a desmuntar el campament que durant 39 dies ha estat la seva llar a la glacera del Khumbu (5.330 m). Demà arribaran a primera hora els iacs i els portadors que duran la mitja tona de material, entre roba i estris d'escalada, que viatjaran amb ells fins a Lukla, on es preveu que arribin dia 24 de maig. Un dia després ja seran a Katmandu, on els espera una obligada visita a l'orfenat de la capital nepalesa. El vol cap a Palma es preveu per dia 29 de maig i l'arribada l'endemà.

I mentre s'acosta l'hora de partir, a la tenda d'estar del campament mallorquí sona Batiscafo Solitari, del grup mallorquí Antònia Font, que ja s'ha convertit en l'himne oficial de l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2006». Els expedicionaris llegeixen amb il·lusionada emoció els missatges rebuts a través de la plana web de l'expedició els dies que han estat fora. Alhora, Tolo Calafat, preocupat perquè una petita bòfega en el dit gros del peu esquerre no sigui un principi de congelació, el posa en aigua calenta, mentre fa fregues a l'esquena a Tolo Quetglas amb una pomada antiinflamatòria. Així és la vida al base, com en família.