L'especialització en turisme s'ha convertit en un llast al creixement

És la raó perquè les Balears són a la coa en creixement fa vint anys

14/05/06 0:00

B.P.Palma.
La tesi que desenvolupa Jaume Garau ve a demostrar que l'escàs creixement de l'economia de les Illes Balears està determinat per l'especialització turística de l'arxipèlag.

Les Illes són, juntament amb Canàries, la comunitat autònoma de l'Estat que menys ha crescut al llarg dels darrers vint anys i, segons l'economista, les raons d'aquesta tendència s'han de cercar en la dinàmica del sector turístic.

Garau, que denomina el fenomen com «la trampa del turisme» raona que, mentre la demanda turística ha davallat, l'oferta s'ha vist incrementada de forma que els preus han hagut de davallar per força.

Durant l'època del «boom» la demanda creixia a un ritme del 10% anual; des de la crisi del petroli, l'increment es va reduir al meitat. L'Organització Mundial del Turisme preveu que fins a l'any 2020, se situï entre el 2,5% i el 3%.

En paral·lel el nombre de destinacions especialitzades en turisme ha incrementat. Així, s'explica que les Illes Balears, a pesar d'haver passat de sis a onze milions de turistes, siguin la comunitat autònoma que menys creixement ha experimentat el llarg dels darrers vint anys.

Per Garau, l'única manera de trencar aquesta tendència és trobar la manera que permeti mantenir la presència en el mercat sense haver de davallar els preus.

De tota manera, explica que l'opció pel turisme ha estat bona i que, al cap i la fi, és a la que es veuen abocades la majoria d'economies insulars.

Les Illes, amb una població reduïda, no poden fonamentar el seu desenvolupament econòmic en la producció per al mercat intern. Per tant, han d'orientar els seus sistemes productius cap a l'exportació.

De fet, la majoria d'elles s'han especialitat en l'explotació de recursos naturals, en l'exportació de serveis, siguin de tipus «paradís fiscal», siguin turístics.

A les Balears, l'èxit del turisme fins als anys vuitanta s'explica perquè complementa una economia tradicionalment exportadora que, abans de la Guerra Civil ja creixia un 40% per sobre de la mitjana estatal, com ha demostrat la tesi de Carles Manera.

És a partirs dels anys 80, quan es produeix l'hiperespecialització i comença el declivi en els ritmes de creixement.