Una jornada plena de supersticions

L'expedició mallorquina supera el dia 12+1 al camp base de l'Everest

26/04/06 0:00

L'octubre de l'any passat succeí un tràgic accident a Namche Bazar. Una dona esperava l'arribada del seu marit i el seu fill de Katmandú i del seu pare de Thame. Ambdós grups viatjaven en helicòpter. Per circumstàncies poc clares, ambdós aparells s'estavellaren abans d'arribar a la seva destinació. Immediatament, els xerpes interpretaren aquell fet com un advertiment -les famílies no es poden dividir mai en tres- que prengué forma de norma de compliment obligat i que sembla que s'ha inclòs també al calendari tibetà.

Oli i els dos Tolos reprenen demà la seva activitat. Els membres de l'expedició pujaran fins al cor de la vall del Silenci, on s'ubica el camp 2, sobre la morena de la glacera del Lhotse. Aquí hi estaran dos vespres com a mínim.

Sembli o no mentida, aquesta història marcà el dia 12+1 de l'expedició mallorquina al camp base de l'Everest, una jornada plena de supersticions que obligaren els escaladors a fer mostra de la seva diplomàcia per tal d'establir l'agenda dels propers dies amb el sirdar Pasang Tshiring Sherpa. Tanmateix, les creences i els ritus del poble xerpa són les que al final sotmeten el criteri d'una «superba» ciutat de niló, la qual no té més remei que acceptar una norma no escrita que és part del respecte i de la devoció a Sagarmatha, la deessa mare de la Terra.

I tot això, per què? Demà, Tsewang Phuntsog, company de l'escalador lleonès, Jesús Calleja, que comparteixen amb els mallorquins infraestructura de camp base, havia de partir cap a Katmandú. Alhora, Oli i els dos Tolos havien de pujar al camp 2 amb Calleja, que escala el Lhotse, mentre que la resta havia de romandre al camp base. La situació aparentment normal presentava un problema per a Pasang: el grup família es dividia en tres i això podia significar un mal presagi.

Phuntsog no podia ajornar més dies la seva partida. Avançar-la a avui era impossible, perquè els xerpes havien de portar tot el material necessari per muntar el camp 2, a 6.500 metres d'altitud. Al final, el jove indi optà per partir ahir i, d'aquesta manera, no violentar el calendari que prohibeix la «trispersió» familiar. Així, l'agenda de l'expedició es mantingué com s'havia dissenyat inicialment, després de dues hores intenses de discussió a la tenda menjador dels mallorquins.

L'Everest no tan sols no admet bromes, sinó que també exigeix respecte i devoció cap a les creences d'un poble que habita aquesta dura regió als peus de l'Himàlaia des de fa més de tres segles. Així, la gran muntanya es guanya a cop de piolet i d'oració. Recordau, si no, els amulets que Pasang penjà del coll dels escaladors abans d'iniciar l'ascensió al camp 1, a la sortida de la cascada de gel.

La lentitud del procés d'aclimatació als vuit mil metres és el peatge necessari que han de pagar per poder entrar dins l'anomenada zona de la mort, on l'ús de l'oxigen és indispensable per a qualsevol alpinista que aspiri a coronar per primera vegada l'Everest amb èxit. Recordem que l'any passat cap escalador no assolí el sostre del món sense usar-ne.