TW
0

De les cent deu persones que perderen la vida el 2005 a les carreteres de les Balears, la major part ho va fer per un excés de velocitat del vehicle sinistrat. Segons les xifres de la Direcció General de Trànsit, en 33 casos la causa directa de les defuncions va ser conduir massa de pressa. Fins a 25 persones perderen la vida a causa de la distracció en la conducció o per la somnolència; 14 ho feren per no respectar els senyals d'stop o preferència; 13 moriren a causa d'estar sota els efectes de les drogues o l'alcohol; 7 vianants ho feren perquè no travessaren quan era hora i, per últim, 6 òbits es registraren per avançaments perillosos.

Aquest balanç de 110 morts és inferior al del 2004, any en què moriren 118 persones. A les Balears, la tendència ha anat a la baixa del 1995 ençà. Aquell any perderen la vida 124 persones. Així i tot, s'ha de dir que el període més fatídic en morts a les carreteres fou el 1995, any en què hi hagué 155 morts. Des de llavors les xifres s'han tornat a reduir progressivament. L'any en què menys persones perderen la vida fou el del 2002. Aquell any els morts foren 108.

Per Antoni Femenias, cap de la Secció de Seguretat Viària de Balears, l'índex de sinistralitat a les Illes no és comparable a la resta de l'Estat. «Aquí tenim una sèrie de factors que ens condicionen. El fet insular fa que tinguem un parc mòbil molt fix. A altres bandes hi circulen vehicles procedents d'altres regions de l'Estat o d'altres països. Un altre dels factors és que aquí tenim un dels índexs de motorització més elevats no d'Europa, sinó del món. Una altra cosa a comparar són les famoses operacions sortida i entrada que es produeixen a la Península. Aquí tenim una operació cada dia», digué Femenias.

Des de començament d'any són 13 les persones que han mort a les carreteres. Aquesta xifra és inferior a la de l'any passat per aquest temps. Els morts del 2005 fins a dia 14 de març foren 16.