El primer de maig, un dia més al camp base

Els expedicionaris mallorquins confien poder pujar dimarts al camp III, si el temps ho permet

TW
0

Ni manifestacions ni consignes per una millora de les condicions laborals. El primer de maig passà ahir desapercebut pel camp base de l'Everest, on la major preocupació és saber el temps que farà en els pròxims dies. Tanmateix, els més de tres-cents habitants -entre els xerpes i els escaladors- de «la ciutat de niló» tenen ara mateix els ulls posats en el cel.

Entre ells, Oli i «els dos Tolos» (Quetglas i Calafat), els quals continuen embarrancats a la tenda menjador, on la major distracció són els jocs de cartes i les llargues i diverses tertúlies en companyia dels nostres companys aragonesos i castellanolleonesos (Carlos Pauner, Javier Pérez, Josema Herraiz, Tafalla, Jesús Calleja i Punchock). A tots els uneix un mateix objectiu: evitar caure en l'avorriment i la desesperació abans que no arribin a dalt de tot.

Mentrestant, ens arriben notícies que en el camp III, a 7.200 metres d'altura, un grup d'una dotzena d'escaladors d'una expedició comercial romanen atrapats dins les seves tendes davant l'elevat risc d'allaus al voltant de la paret del Lohtse i la vall del Silenci.

I és que els setanta centímetres de neu caiguts la passada nit han tapat les esquerdes i la traça que ajudava a esquivar-les. Per aquest motiu la majoria d'expedicions que encara no han sortit del camp base han decidit ajornar la seva ascenció i progressió cap als camps d'altura a l'espera d'unes millors condicions meteorològiques.

L'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» ha entrat en el mes decisiu. Els pròxims quinze dies, els escaladors illencs anirant guanyant altura fins a prop dels 8.000 metres, després d'haver deixat instal·lats i equipats els camps III i IV amb la col·laboració dels xerpes. A partir de mitjan mes, l'anomenada «finestra» determinarà el moment precís en què es pot fer cim a 8.848 metres. Es tracta d'un parell de dies que el vent i la temperatura ambient permeten un avanç ràpid cap al sostre del món.

Oli i «els dos Tolos» són ben conscients que les petites clarianes que ens permeten alimentar el carregador solar no són suficients per prendre la decisió definitiva. El ball començarà aviat, mentrestant convé mantenir el to muscular fent passejades sota la neu pel camp base o altres exercicis «no federats» com arreglar el generador elèctric de benzina. Tot s'hi val, menys l'avorriment.

Allaus
Des de la tenda menjador continua sent impossible veure la cascada de gel del Khumbu, mentre que entre les boires sentim les retronadores allaus que lleneguen enmig d'espectaculars niguls blancs entre l'espatla oest de l'Everest i la paret del Nuptse. Els xerpes, per si un cas, prefereixen quedar a les seves tendes fent te i jugant a cartes.

Si les condicions meteorològiques no canvien els pròxims dies, el major perill d'aquesta situació és que la neu cobreix les esquerdes i augmenta notablement el risc de caure dins una d'aquestes gàbies de gel de més de 60 metres de fondària. De fet, fa un parell de dies, el nostre amic i company Jesús Calleja quedà penjant de les aixelles en una esquerda a prop del camp I, tot i que les condicions no eren tan dolentes com ara.

Sembla evident que Oli i «els dos Tolos» han de tenir en compte tots aquests condicionants i actuar amb seny per bé de l'expedició. Avui serà, per tant, una jornada determinant per programar l'avanç de l'expedició els dies vinents.