Llamazares defensa a Palma el «no» per forçar un gir a l'esquerra de ZP

Admet que seria una «sorpresa» que guanyàs el rebuig a la constitució

TW
0

El coordinador general d'Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, oferí ahir a Palma un nou argument per votar «no» a la constitució europea. En clau de política estatal, considerà que un pes important del «no», «que Espanya és plural, progressista i d'esquerres», suposarà una «oportunitat» per enfortir la política d'esquerres del Govern central de José Luis Rodríguez Zapatero (ZP). Unes 150 persones assistiren al míting que oferí ahir al teatre sindical de Comissions Obreres.

El «no», segons Llamazares, és una crida a ZP perquè no decebi les expectatives que els progressistes dipositaren en el PSOE el 14 de març, és una oportunitat per «repensar Europa» i és un missatge perquè l'esquerra europea axequi el cap. El «sí», en canvi, és una aposta pel «continuisme» i «la resignació de l'esquerra, perquè aquest és un tractat a la carta per a la dreta europea». Amb tot, el líder d'IU no va fer volar coloms i va admetre que «seria una sorpresa que els ciutadans es decantessin pel no», tenint en compte la «campanya publicitària» a favor de l'«aclaparador sí del bipartidisme», referint-se al PP i al PSOE.

«La constitució és només la disfressa» perquè, segons Llamazares, en el tractat constitucional que diumenge se sotmet a referèndum l'únic que va de veres és «el tracte econòmic i comercial, la part de la disfressa és la retòrica, la declaració de drets, els aspectes de carta de bones intencions». Bones intencions en política ambiental, amb una agosarada declaració de propòsits, que després es dilueixen en un redactat en què se subordina qualsevol política a la primacia del mercat. El mateix passa, segons ell, en política de transports, energètica o agrícola.

L'altre gran escull del tractat és, per Llamazares, que «no configura Europa com a subjecte de la política internacional» i la converteix en «un objecte més», en «eco» dels Estats Units. Segons el líder d'IU, es perd l'opció de convertir Europa en una «veu pròpia diferenciada», en una «antipotència mediadora» que aposti per la «diplomàcia» enfront de l'«armamentisme» dels EUA.