La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, va defensar ahir una reforma estatutària i constitucional que reconegui les Balears com a «comunitat nacional» o com a «nacionalitat històrica d'Europa enquadrada en l'estructura de l'Estat espanyol» i tant allunyada de la visió «regionalista» com de la «independentista».
En l'obertura del debat sobre l'Estat de Mallorca, la responsable es presentà com «la presidenta de tots» i va fer un minunciós repàs a les «solucions» -cent en va citar- que ha aplicat als «problemes» de Mallorca, defensant sobretot el Pla Territorial, com el millor «possible», i les carreteres. En política de carreteres apostà per «passar de Madrid» i «tirar endavant» les actuacions, com ha fet el Govern balear, perquè l'executiu central les acabarà pagant i «estam cansats del victimisme».
El terme «comunitat nacional», que fins ara només s'havia sentit en la boca dels socialistes catalans i bascs, es va repetir ahir fins a tres vegades en el discurs de la presidenta, tot i que en el debat posterior no se'n va fer ni una referència. Per Munar, «ara és l'hora del canvi», de reformar la Constitució i l'Estatut, amb la participació de «tots» els partits, «grans i petits», i amb el mateix esperit de consens de la transició. «No ha de ser un acord entre uns, excloent-ne d'altres», advertí.
La reforma, segons la presidenta, ha de consolidar les Balears com a «subjecte polític, integrador dels sentiments d'identitat insular». En aquesta «Comunitat Nacional», els consells i ajuntaments -«les institucions nacionals»- haurien de ser potenciats i el Govern -«entés com el govern de la nostra comunitat nacional»- coordinaria els assumptes «de país». «Hem d'avançar», repetí la presidenta. «Hem de veure reconegut», va dir, «el nostre dret d'autogovern i sobirania» perquè «només hi ha futur si no es fa un sol pas enrere».
Al marge de les reivindicacions, la presidenta també va aprofitar per fer una crida «al consens i al diàleg, al seny i a la moderació, a l'enteniment i a la concòrdia», i reclamar a tots els partits que expressin les seves postures sense danyar la institució. «El Consell de Mallorca és el Consell de tots» i «jo som la presidenta de tots». Una presidenta «de tots» que dedicà gran part del seu discurs a citar les «cent solucions» amb què, durant el 2004, s'han abordat els «problemes» de Mallorca, centrant-se especialment en les carreteres -sobretot al desdoblament de Manacor- i en el Pla Territorial.
En els torns de rèplica, advertí que el model de carreteres d'UM és el del desdoblament de Manacor, però considerà «raonable» que el PP apliqui el seu model havent obtengut la majoria absoluta. Recordà que UM té un pacte amb el PP i «no fem el que volem, fem el que podem i no ens va tan malament».
Munar també defensà el Pla Territorial com el millor «possible» i negà que fos «desenvolupista». Precisament culpà el PSOE, partit que l'havia criticat, d'afavorir l'increment poblacional de les Balears amb la seva política d'estrangeria. A aquest partit també li va retreure que no s'hagués sabut imposar a la resta de l'esquerra i hagués aprovat el seu Pla Territorial i el seu Pla de Carreteres en temps del Pacte.
La promoció del català i dels signes d'identitat; la defensa del trot com a «esport nacional» a través de la lototrot; la gestió dels residus per convertir Mallorca en «zona d'abocament zero»; la promoció turística diferenciada; o la creació de l'Institut de Serveis Socials, aparegueren en el «top ten» de les «solucions». De la resta, fins arribar a cent, destacà els treballs per determinar l'origen mallorquí de Cristòfol Colom. Munar el considerà el personatge més conegut després de Jesucrist i advertí que, només per una qüestió de màrqueting, la seva mallorquinitat no s'hauria de qüestionar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.