Gómez: «El 2005 tindrem un pla estratègic i una llei de joventut»

El director general de Joventut repassa els reptes principals de l'àrea

TW
0

Amb 34 anys i amb una experiència àmplia en el món associatiu, Juan Manuel Gómez reuneix les condicions per al càrrec que ocupa. El director general de Joventut vincula el seu passat recent amb les Organitzacions Juvenils d'Espanya (OJE) i amb el Consell de Joventut -en el qual va arribar a la presidència. Dialogant, feiner i escrupolós a l'hora de desenvolupar les tasques que se li assignen, fa valer una carta de presentació marcada per la independència política. En tot cas, no oblida el compromís amb un projecte dissenyat des del Consolat de la Mar.

-Hem trobat una Direcció General que no gestionava les polítiques del sector, ja que les tenia delegades la Xarxa Jove. Hem elaborat un organigrama per tornar a assumir-les. També hem concretat moltes línies d'actuació encetades pel Pla Jove 2001-2004. Ara hem d'elaborar un nou estudi sociològic -el darrer data del 1997- per a un nou pla estratègic, que estarà enllestit l'any que ve. -Paral·lelament al pla integral hem de dissenyar la llei, que és un objectiu de legislatura i que la Conselleria de Presidència vol presentar en el Parlament el 2005. L'estudi ens servirà per conèixer les necessitats dels joves i, a partir d'aquí, la comissió interdepartamental establirà unes prioritats que també es recolliran en el text legislatiu. -Partim d'una població que creix, i que se situarà a prop del milió d'habitants a final de 2004. Això s'ha de tenir en compte a l'hora de planificar polítiques de joventut i polítiques socials en general. Però, a més, hi ha una societat intercultural dins la qual consider que tots els joves han de tenir igualtat d'oportunitats. Sembla un objectiu utòpic, però és el que cerca la llei de joventut. -Són problemes complexos. Necessiten un tractament integral, que passa per l'educació i per la informació. La Direcció General de Joventut té coordinació permanent amb el SOIB per establir línies d'actuació. Quan parlam de precarietat hem d'insistir en la preparació. No es tracta de dir als joves que no acceptin qualsevol feina, sinó de preparar-los de manera adequada. I aquí també s'ha d'incidir en la lluita contra el fracàs escolar i contra l'absentisme. Quant a l'habitatge tenim el problema de la manca de sòl i, per tant, s'ha de fer un gran esforç per rehabilitar. Però, evidentment, també s'ha de millorar el sistema de promocions adreçades als joves i d'ajudes. -Amb la implicació de totes les institucions. Els ajuntaments hi han d'intervenir. Però també necessitam una normativa que incideixi en els preus de l'alcohol, en la prevenció a través de l'educació etc. La llei de drogues se n'haurà d'ocupar. -No. No es pot legalitzar cap droga mentre la informació sobre els efectes nocius que provoca no arribi a tothom.
-Han passat nou mesos de legislatura. Ja es pot fer un primer balanç del que ha estat la vostra gestió com a responsable de Joventut del Govern.
-Aquest estudi sociològic també serà útil per a l'elaboració de la futura llei de joventut?
-De quina situació partirà aquesta llei i quins seran els objectius principals?
-La precarietat de la feina i les dificultats per accedir a l'habitatge marquen la joventut dels illencs. Quines poden ser, en definitiva, les vies de solució?

-Encara falten instal·lacions per a joves...
-El que hauríem de fer és optimitzar-les. La majoria de pobles té casal de joves, poliesportius, etc. Però s'ha de mirar de quina manera ho podríem aprofitar millor. Alguns equipaments s'haurien d'obrir de nit, i així oferirien alternatives a l'oci nocturn basat en la bauxa.

-Parlant de bauxa. El «botelló» és una de les pràctiques «joves» que més problemes cívics ocassionen. Com es pot combatre?
-I sobre el cannabis, què n'opinau? Legalització, sí o no?