Ni els socialistes més optimistes s'esperaven el resultat d'ahir a les Balears. La llista encapçalada per Francesc Antich aconseguí quatre diputats, els mateixos que el PP, que es manté com la força més votada però perdent uns vuit punts percentuals respecte de les generals del 2000, tot i que manté fermat el seu electorat. Pel seu costat, la llista d'Antich aconsegueix una pujada de deu punts i prop de 70.000 vots gràcies a l'espectacular increment de participació.
Així, el PP se situa amb quasi el 46% dels vots quan fregava el 54 per cent, mentre que el PSIB-PSOE frega el 40%. Per la seva banda, els Progressistes queden fora del Congrés, però s'acosten al 9% dels vots i han demostrat ser una important força de futur, sobretot de cara a les futures conteses autonòmiques. Els faltà suport per assolir escó, però si ara es mostren ferms i no es desfà l'entesa entre aquests partits, tindran altres oportunitats, especialment quan les urnes no arribin tan condicionades pel terrorisme o la indignació davant la manipulació informativa. A més, han animat molt la campanya amb el seu rebuig frontal a les autovies del Govern Matas i amb la valenta defensa de la llengua catalana. Encara que no han pogut vèncer el vot útil, sí han demostrat una gran empenta i el suport de més de 40.000 ciutadans.
Les eleccions a les Balears seguiren la tònica del conjunt de l'Estat excepte Catalunya i Euskadi: vot molt polaritzat entre PP i PSOE, i la gent acudint a les urnes amb la imatge dels atemptats de Madrid. Però el més sorprenent va ser el gir produït a l'Arxipèlag. A causa de l'augment del cens electoral s'elegien vuit diputats en comptes de set. I en aquest context, la diferència de vot entre les dues forces majoritàries deixà bocabadat el mateix PSIB-PSOE, que no s'esperava un avanç tan impetuós de les seves pròpies llistes. Així, el 2003 el PP -encapçalat per Rosa Estaràs- li va treure 14 punts al PSIB-PSOE amb Teresa Riera al davant. Ahir, la diferència va ser només de sis punts, als quals s'han de sumar el 9% dels Progressistes. Per primer cop en la història, el conjunt de l'esquerra superà el PP en nombre de vots populars. El càstig als conservadors era evident, sobretot després de la seva victòria autonòmica de maig de l'any pasat, en què aconseguiren la majoria absoluta a les Balears.
Unió Mallorquina, amb Josep Lliteres al capdavant, obtingué un resultat discret, però millorà en nombre de vots els assolits fa quatre anys. De tota manera, les eleccions d'ahir no eren les d'UM, partit que molt poc fer en qüestions de terrorisme o política internacional. Tot i aixi, mantenen un electorat fidel que no els abandona ni en les conjuntures més difícils. El sector crític d'aquest partit haurà de prendre bona nota del fet.
A partir d'ara s'obre un nou panorama balear. El PP governarà l'autonomia, però l'esquerra té el poder a Madrid (i encara part dels doblers amb els quals Matas vol fer les autovies). Les Balears, un cop més, tenen un autogovern de diferent color al de la capital, i aquest cop agreujat perquè Matas aposta per l'asfalt i la construcció de grans obres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.