L'Assemblea per la Llengua, que va quedar formalment constituïda ahir, va proposar mobilitzar tota la societat educativa, els mateixos alumnes i els pares i mares d'aquests per exigir al Govern que retiri les mesures lingüístiques anunciades i perquè rectifiqui les que ja ha començat a aplicar. A la convocatòria de l'Assemblea per la Llengua hi varen acudir prop de 300 persones que varen omplir l'auditori de la fundació Sa Nostra fins al punt que una cinquantena es varen haver de reunir en una assemblea paral·lela a l'exterior.
Entre els convocants hi havia Joves de Mallorca per la Llengua; el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB; Comissions Obreres; l'Obra Cultural Balear; el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament STEI-i; la UGT; el Moviment Escoles Mallorquines i els Escriptors en Llengua Catalana.
Tanmateix, entre el públic hi havia desenes de professors d'escoles i centres educatius i destacades personalitats, com el secretari general de CCOO, Josep Benedicto; la diputada del PSM-EN, Joana Lluïsa Mascaró; la professora d'institut i destacada dirigent d'Esquerra Unida (EU), Lila Thomàs; l'exdirector general de Política Lingüística, el sociolingüista Joan Melià i representants de desenes d'entitats, escriptors i persones que individualment havien decidit sumar-se al moviment.
El primer, i únic acord ferm, que es va prendre en l'assemblea va ser recollir adhesions al Manifest per la Llengua (que reproduïm en aquesta pàgina) que serà presentat per uns representants de l'assemblea al conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, en la primera setmana del mes de març, dies abans de les eleccions generals.
A partir d'aquí, Joan Gelabert va obrir el torn d'intervencions perquè alguns dels assistents explicassin quines accions s'havien pres ja per protestar per les mesures lingüístiques del Govern de Jaume Matas i perquè els assistents en proposassin de noves. Els ànims estaven tan encesos que les primeres propostes anaven encaminades a fer vaga, tot i que hi va haver intervencions en contra de precipitar-se a l'hora de convocar aquest tipus d'acció de protesta ja que, segons va explicar Santaner, «no volem que ens criminalitzin i ens enfrontin a les famílies».
En aquest sentit, des de l'STEI-i es va proposar que les protestes es limitin a jornades reivindicatives dins els centres educatius. Igualment, en les intervencions es va ressaltar la importància d'implicar tota la societat, més enllà de l'ensenyament, i que s'aconsegueixi que s'hi sumin altres sectors laborals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.