El Govern deixarà en mans dels pares el nombre d'hores en català a l'escola

Els centres no podran decidir si fan més del 50% de classes en la llengua pròpia

Els infants que aprenguin a llegir ho podran fer en castellà, encara que sigui per separat dels altres petits.

Ll.LlorenzoPalma17/01/04 0:00

Quan falten dos mesos justs per a les pròximes eleccions, el Govern anuncià ahir un conjunt de mesures que conviden a obrir el debat sobre el model lingüístic de les Balears. El conseller d'Educació i Cultura de l'Executiu, Francesc Fiol, presentà una llista de sis punts encaminats «a impulsar les modalitats» illenques en l'ensenyament i «a protegir els drets individuals i les llibertats en l'ús de la llengua» dels ciutadans.

L'aspecte més polèmic de la iniciativa del departament encapçalat per Francesc Fiol és que, «a partir del curs vinent», els centres escolars que vulguin augmentar les hores lectives de català hauran de tenir el vistiplau de la majoria de pares i mares.

El titular de Cultura explicà que ara com ara no es compleix aquesta norma recollida en el Decret de mínims, perquè «segons el text la majoria dels pares hi ha d'estar d'acord i els consells escolars consultats no són aquesta majoria». De fet, Fiol es mostrà partidari que la consulta sigui individual i no a través de les associacions de pares i mares d'alumnes, que tenen representació en els consells escolars.

D'altra banda, el màxim responsable de l'Educació a les Balears anuncià que els progenitors també podran decidir de manera individual en quina llengua volen que els seus fills aprenguin a llegir i a escriure. Respecte d'aquest punt, argumentà que l'article 18 de la Llei de Normalització Lingüística «defensa aquest dret». Així, el text recull que «els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana».

Fiol assegurà, en tot cas, que «això no suposarà la creació de dues vies d'educació distintes», com sí que succeeix a Euskadi. Una altra mesura presentada pel conseller quant al nivell de català dels joves és que «els alumnes que acabin l'ensenyament secundari obligatori (ESO) podran homologar els seus coneixements amb el nivell C (mitjà) de català. Això és coherent amb l'ensenyament perquè aquests alumnes hauran fet 500 o 600 hores de català i n'hauran aprovat els cursos i no és just que se'ls torni a examinar».

Una iniciativa important és també la creació de l'àrea de filologia dins l'Institut d'Estudis Baleàrics, organisme que «impulsarà les modalitats» de les Illes i les introduirà als llibres de text. Fiol va assegurar que en cas de divergència amb els criteris lingüístics de la Universitat de les Illes Balears (UIB), prevaldran els que tengui aquest institut, ja que «qui s'encarrega de l'educació obligatòria és el Govern». Per acabar, les famílies podran rebre la informació del centre i de l'alumne en la llengua que s'estimin més i els petits que s'incorporin tard i desconeguin les dues llengües oficials aprendran els dos idiomes des del principi.