Mari Carmen Soler és cap de departament de Serveis Socials de l'ONCE a Palma. Sempre va anar a una escola ordinària i després es va matricular en dret a la Universitat de les Illes Balears. Mari Carmen és cega i comentà que «a mi em dóna molta satisfacció haver estudiat i també poder fer una feina que m'agrada».
Un altre dels seus orgulls és «poder ajudar la gent. Aquí ens arriben persones que no hi veuen i estan fetes pols perquè se senten fora de la societat. Però quan fa un any que vénen per aquí ja tenen una altra actitud, i veure això m'omple».
La seu de l'ONCE a Palma ofereix serveis de rehabilitació integral. Se'ls instrueix perquè sàpiguen com moure's pel carrer. Se'ls ensenyen habilitats quotidianes, detalls que per a ells són fonamentals, com escurar els plats, fer néta la casa, vestir-se, distingir una llauna de tonyina d'una de musclos... També disposen de mecanismes òptics especials, perquè n'hi ha que no són cecs del tot i mantenen restes de visió.
Un altre dels serveis oferits és un equip d'atenció educativa per a infants. No és una escola especial, sinó material a posta que els nins fan servir a les escoles normals. Per exemple, dibuixos en relleu perquè puguin ser tocats, ampliacions per aprofitar les restes visuals, llibres escrits en braille per als al·lots que no hi veuen gens. A part, disposen d'un tècnic que fa transcripcions urgents en braille per a casos especials.
I tampoc no obliden l'aspecte sociocultural. Gimnàstica, futbol sala, teatre, ioga, natació... Organitzen aquestes activitats i altres de semblants. Una altra opció perquè s'integrin a la societat que els envolta és no formar grups a part i participar en la vida normal de cada dia. I amb aquest objectiu s'afavoreix que els nins cecs facin esport en els centres que hi ha a cada barri.
Amb els avanços de la tecnologia els cecs poden llegir el diari o navegar per internet, perquè hi ha programes d'ordinador que xerren i passen la lletra escrita a format oral.
I sobre allò tan comentat de si els cecs tenen un sisè sentit, Mari Carmen considerà «que és un mite». «Amb tot, sí que desenvolupam més els altres, és com un instint de protecció. Tu vols anar segur pel món i, si no hi veus, procures orientar-te amb el tacte o l'oïda. I tampoc no és igual un cec de naixement que una persona que torna cega quan ja té trenta o quaranta anys a causa d'una malaltia», va precisar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.