Uns 400 immigrants protesten a Palma contra la nova Llei d'estrangeria

Temen que la reforma, que ahir entrà en vigor, limiti els seus drets

TW
0


Prop de 400 immigrants es manifestaren ahir contra la reforma de la Llei d'estrangeria. La concentració va ser davant la delegació perifèrica del Govern, al carrer Ciutat de Queretaro, a les 11.30 hores del matí. La meitat dels manifestants, emperò, ja hi eren des de les nou del matí, fent coa per mirar de regularitzar els papers.

En aquest sentit, criticaren les mesures aprovades, com la del visat de tres mesos per cercar feina, que creuen insuficient per regular l'entrada de fluxos d'immigrants que es troben al nostre país. A més, reclamaren «garanties jurídiques i legals» que possibilitin la denúncia, per part dels immigrants, de la seva situació d'explotació.

Els organitzadors, les associacions d'immigrants i CCOO declararen que aquesta just és la «primera passa» i anunciaren més reivindicacions a començament del 2004.

El sindicat explicà que la nova llei suposa una «retallada important» de drets de la població immigrant i exigiren al Govern el plantejament de més mesures d'integració. Així troben que la normativa augmenta la distància, la segmentació social entre la població auctòctona, amb plenitud de drets i la població immigrada, com a ciutadans de segona «amb drets mermats o amb el seu excercici condicionat».

Les protestes es desenvoluparen amb normalitat, sense incidents. Hi participaren les associacions que representen els col·lectius més massius: la de marroquins, la d'equatorians i la de colombians. Totes elles coincidiren a l'hora de qualificar la nova Llei com a «injusta» i reclamaren el seu dret a ser «tractats com a éssers humans».

El sindicat USO també acudí a l'acte. La responsable del seu departament d'immigració, Linda Chancay, mostrà sol·licituds de renovació de papers que estaven pendents de resolució des de feia dos anys. D'aquesta manera, Linda expressà la seva disconformitat amb «la lentitud dels circuits burocràtics», que «ho fa passar molt malament fins i tot als immigrants en situació legal, perquè a l'hora de renovar els papers s'estorben tant que un pot haver perdut la feina, i aleshores la vida es complica de mala manera».

Un altre dels clams de queixa anà dirigit contra l'atenció rebuda per part dels immigrants a l'oficina d'Estrangeria. S'escoltaren diverses veus que demanaven el dret a un tracte més «respectuós».

Rafel Pons, director d'USO, expressà a Diari de Balears la seva disconformitat davant la manera com la Llei s'ha reformat. Declarà «que s'ha fet sense tenir en compte la realitat de les Balears. Hi ha feines que només els immigrants volen fer, com per exemple les tasques de foravila i l'acompanyament a persones majors».

Pons continuà l'argumentació de la manera següent. «Legalment, els immigrants només poden accedir a aquestes feines si al SOIB no hi ha cap treballador local apuntat a aquestes categories. I després passa que, a l'hora de la veritat, els treballadors locals que hi estan apuntats no en volen saber res». Degut a la «ineficàcia» del SOIB per posar els immigrants amb els llocs de feina disponibles, des d'USO reclamaren que «tots els immigrants que fan aquestes feines en negre siguin regularitzats».