Fan falta 103 milions per eradicar la pobresa extrema a les Balears

Aconseguir l'eliminació total de la pobresa extrema a les Illes Balears suposaria una inversió de 103 milions d'euros. L'objectiu més ambiciós de posar-hi fi requeriria una despesa de 218 milions. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi Creixement econòmic i desigualtat social a les Balears en els anys 90: elements per al debat sobre el futur de l'estat del benestar, que han realitzat Amedeo Spadaro i Xisco Oliver, professors del Departament d'Economia Aplicada i Investigadors del Grup de Recerca en Economia Pública de la Universitat de les Illes Balears.

El llindar de pobresa és el criteri econòmic per establir quines persones poden ser adscrites a aquesta categoria. Així, es consideren en situació de pobresa tota aquella gent i aquelles famílies per sota del 50% de la mitjana de la renda disponible en el conjunt de l'economia. Un altre criteri més dràstic que l'anterior és el llindar del 50% de la renda mitjana, que defineix la situació de necessitat extrema. Spadaro i Oliver assenyalen diverses maneres d'aconseguir el pressupost necessari per posar fi a la pobresa. Segons aquests estudiosos, les mesures que s'haurien de seguir implicarien «la utilització dels mecanismes de recaptació el disseny dels quals està totalment o, en part, en mans de la Comunitat Autònoma o de les administracions locals -consells insulars i ajuntaments». Es refereixen, en concret, als «imposts especials sobre el tabac, l'alcohol i els hidrocarburs; a l'impost sobre el patrimoni; a la taxa sobre transmissions patrimonials, successions i donacions; a la taxa sobre el joc i, en definitiva, a tots els imposts locals de competència dels consistoris, com són l'IBI o l'impost sobre els vehicles».