PILAR RIPOLLPalma08/09/03 0:00
TW
0


Un univers constituït per 48.094 dones balears majors de 18 anys, al cap i a la fi 48.094 famílies, constitueix l'espectre de la violència domèstica a les Illes. Així es desprèn de la macroenquesta sobre Violència contra les dones que ha realitzat l'Institut de la Dona, organisme dependent del Ministeri de Treball i Afers Socials. Aquest estudi diferencia les dones que s'autoclassifiquen com a «maltractades», és a dir, les que ja pateixen en el seu cos les conseqüències físiques dels maltractaments i adopten posicions més actives, i les que es consideren com a tècnicament víctimes. En el primer cas, el percentatge arriba al 3'8% de les 370.586 dones illenques majors de 18 anys que ja han «sortit de l'armari» (en total, 14.059), mentre que la violència oculta, la de baixa intensitat, n'afecta 34.035 (el 9'2%). Si se sumen els dos grups, s'arriba a l'esgarrifosa xifra de 48.094 dones.

Per Illes, a Mallorca hi ha 38.428 víctimes, de les quals 27.195 viuen aquest calvari en silenci o tal vegada no han arribat a un nivell de consciència de la magnitud del seu problema. A Menorca, de les 4.047 afectades, 2.900 estan a les fosques. A Eivissa n'hi ha 398 casos, dels quals 281 són desconeguts i a Formentera les xifres són, respectivament, 398 i 281.

Les agressions amb resultat de mort són la forma més brutal de violència contra les dones. Inés Alberdi i Natàlia Mas, en l'estudi publicat per la Fundació la Caixa La violència domèstica, agafen un informe de l'Associació de Dones Separades i Divorciades segons el qual el 60% de les dones assassinades entre 1998 i 2001 ho van ser a les mans del seu marit o exmarit; el 28%, pel seu company o excompany i el 12%, pel seu promès o expromès.

La brutalitat de les agressions i la quantitat de casos amb acarnissament és una constant: apunyalaments, degollaments, trets, pallisses fins a la mort, estrangulaments, atropellaments o cremades vives. La causa més freqüent o almenys la que desencadena la darrera i fatal actuació de l'agressor és la ruptura de parella o la voluntat de separació. Però mai no s'ha d'oblidar que en el 80% dels casos s'havien produït prèviament denúncies per maltractaments. En rares ocasions es tracta de fets inesperats.

No obstant això, la major part de les dones està afectada per la violència domèstica de «baixa intensitat» i no reconeix una situació continuada de menyspreus i vexacions com a maltractaments, sinó que la identifiquen amb els indicadors del sotmetiment domèstic i d'acceptació del rol femení estereotipat.

Aquestes dones creuen que les seves obligacions respecte de l'home impliquen obediència i només se'n senten víctimes quan s'arriba a l'agressió física o bé quan els menyspreus són molt greus i esdevenen insuportables.