El treball realitzat pels economistes Àngel Alañón i Miguel Gómez analitza l'evolució de l'economia opaca a les comunitats autònomes entre 1980 i 2000. En vint anys, el creixement d'aquest segment d'activitat ha augmentat cinc punts a nivell estatal i ja representa el 20'9% del PIB (130.000 milions d'euros).
A Balears, Saragossa, Sevilla i Barcelona l'oscil·lació a penes s'ha incrementat dos punts. En l'extrem contrari se situen Tenerife, Huelva, Lleó, Segòvia, Ciudad Real, Càceres, la Corunya i la Rioja, que superen el 23%.
En el cas concret de les Illes, l'any 1980 l'economia opaca (el valor de la producció no declarada per no pagar imposts i, per tant, il·legal) suposava el 12'9% del PIB o Valor Afegit Brut. Des de llavors, la proporció ha variat segons els factors que han incidit en el desenvolupament econòmic.
De la dècada dels 80, destaca l'augment produït el 1985, quan passà del 10'5% de l'any anterior al 16'9%. Fonts de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació expliquen la coincidència entre aquest increment i la introducció de l'Impost del Valor Afegit (IVA) a Espanya. Des de llavors, la tendència fou ascendent i arribà a la seva màxima expressió, entre el 20% i el 21% del PIB, durant la crisi del petroli dels anys 91, 92, 93 i 94. Aquesta «excepció», tal com la qualificaren les fonts consultades, es focalitzà en els sectors agraris i industrials manufacturers.
La darrera pujada de la dècada dels anys 90 es donà el 1998, quan l'economia opaca suposà, segons els autors de l'estudi, un 19'2% de l'activitat a les Illes, dos anys abans que s'introduís l'euro i quan es donà la major expansió especulativa immobiliària, que es traduí en la compra de nombrosos habitatges per part d'estrangers, especialment alemanys.
L'informe publicat per l'Institut d'Estudis Fiscals, titulat Una avaluació del grau d'incompliment fiscal per a les províncies espanyoles, destaca la importància de l'economia irregular per «la pèrdua de recaptació que suposa per al sector públic, com també els efectes sobre l'eficiència, equitat, creixement i distribució de la renda».
Els autors admeten que en aquests tipus d'estudis «els resultats són molt dispars», precisament per la dificultat de mesurar un fenomen «la característica principal del qual rau a romandre ocult». Segons l'Organització per al Creixement i Desenvolupament Econòmic (OCDE), l'economia submergida inclou la producció legal no declarada, a més de la producció de béns i serveis il·legals (prostitució, tràfic de drogues). L'OCDE exclou l'economia domèstica, les activitats il·legals no productives (robatoris, extorsions) i la feina informal (temporers, ocupats a domicili), ja que es recullen en alguns treballs d'investigació.
La disminució de l'economia submergida a les Illes està relacionada així mateix amb la generació de llocs de feina i no tant per la creació d'ocupació, sinó per la normalització de la situació legal dels immigrants establerts a les Balears que, segons la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (Caeb), es produeix a un ritme de 5.000 cada any.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.