Escrit amb molt de rigor, el llibre és també un entretingut i profund repàs de cada una de les legislatures en les quals Cañellas va ser president, des del naixement de l'Autonomia el 1983 fins als seus problemes constants amb Madrid quan hi governava Felipe González. Paral·lelament, es veuen els seus esforços per articular el PP de les Balears, els centenars d'arrossos bruts que va haver de menjar i les múltiples anècdotes que marcaren aquest procés polític.
El darrer capítol del llibre s'anomena Les glopades i s'hi analitza la caiguda de Cañellas per ordre i imposició de José María Aznar. «Hi ha coses que no vull recordar», afirma l'expresident, sobretot quan Jaume Sastre li demana si és cert que Aznar el va destituir mentre fumava un puro. El volum, així mateix, inclou cronologies i articles de premsa de l'època per situar millor el lector i perquè pugui entendre els matisos que contenen tant les preguntes com, sobretot, les respostes.
Cañellas analitza també la figura de molts dels qui foren els seus col·laboradors en el Govern, i demostra una simpatia especial per la generació de joves polítics que ell dugué al poder el 1993 (Joan Flaquer, Rosa Estaràs, Catalina Cirer, Jaume Matas), als quals fins i tot dedicà una llarga glosa que el llibre recull.
L'expresident és especialment precís en l'anàlisi de la primera legislatura, que és quan es constituí l'autonomia balear, en un temps en què disposava de molt pocs recursos i amb una fortíssima oposició del PSOE. Així, reconeix les dificultats en què els va posar el líder socialsita Fèlix Pons durant el debat de la Llei de règim jurídic de la Comunitat, ja que era un expert en dret administratiu. En nom dels conservadors defensà la llei el vicepresident Joan Huguet, que havia estudiat magisteri, i que segons Cañellas «suà sang i llàgrimes» per poder tirar endavant el projecte. De la mateixa manera, l'expresident recorda amb molta de precisió la compra d'una finca a la Platja de Muro, pertanyent a la família Gili i que passaria a ser d'ús públic, i no amaga els problemes que va tenir per a la urbanització des Trenc.
Però on el llibre és especialment aclaridor és quan Gabriel Cañellas narra la seva infància a Palma i els seus estudis a Monti-sion i després a Deusto. Allà es veu la seva personalitat. Cañellas, que va ser «príncep» del col·legi, mostra el seu respecte com a estudiant per Jeroni Sáiz, i admet la sinceritat que tenia amb ell. Quan el 1993 Cañellas decideix canviar el Govern i posar-hi els joves, afirma que ho fa després que Sáiz li digués, referint-se a la vella guàrdia: «Ens has de baratar, ja no tenim idees».
Respecte de la seva destitució, el llibre insinua, encara que no ho diu Cañellas, que la decisió d'Aznar de destituir-lo pel cas túnel de Sóller es produí per tapar l'escàndol d'un conseller de Castella-la Manxa que podia tacar la trajectòria del president del PP cap a la Moncloa.
La biografia, de més de 400 planes, és prologada per Jeroni Albertí, el seu gran rival polític en els anys 80. Cañellas mostra molt de respecte per Albertí al llarg de l'obra, i aquest diu d'ell: «Gabriel Cañellas té molt clar quins són els seus i quins són els altres, però en la nostra relació política se li rompien els esquemes. Jo no era considerat dels seus: això ho tenia ben clar, però tampoc no era dels altres, encara que, de vegades, ell ja no ho tenia tan clar. Per damunt de tot és un senyor, molt amic dels seus amics i, a més, amb un gran sentit de l'humor».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.