Prop de 50.000 estrangers no tenen permís de residència ni de feina

La majoria són no comunitaris, però també hi ha europeus que no demanen els papers

Ll.LlorenzoPalma23/09/02 0:00

Uns 50.000 estrangers residents a les Balears, prop de la meitat dels que hi viuen, no disposen de permís de residència. Això és el que es desprèn de la combinació de les darreres dades d'illencs nascuts fora de l'Estat amb les d'estrangers amb permís de residència. Segons revelà el Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra, els ajuntaments de les Balears tenien, a principi d'any, 105.957 persones nascudes a un altre Estat, la immensa majoria de ciutadania no espanyola. Si comparam aquesta dada amb el nombre d'estrangers que el passat 31 de març tenien el permís de residència (un total de 56.791), resulta que prop de 50.000 no disposen d'aquesta documentació.

D'aquesta xifra, hi ha uns 15.000 ciutadans procedents de la Unió Europea empadronats però que no han demanat el permís de residència (el qual pràcticament no se'ls exigeix). La resta, uns 35.000, són immigrants de fora de la Comunitat Europea i ciutadans amb el DNI espanyol, però que han nascut fora de l'Estat. Ara bé, segons Xavier Mora, investigador del Centre de Recerca Econòmica de Sa Nostra, dins les 105.957 persones empadronades a les Balears i nascudes fora de l'Estat, els ciutadans espanyols nascuts a fora «són residuals».

Mora va confirmar a aquest diari que «combinant les dues fonts, la dels padrons municipals i la del Ministeri d'Interior, podem concloure que la majoria dels 50.000 que fan la diferència no estan regularitzats». Per Mora, «a un extracomunitari empadronar-se li serveix per demostrar l'antiguitat en el país i permet un accés més fàcil a una futura regularització».

El principal problema dels estrangers que no tenen papers és que, segons ja han denunciat les associacions d'immigrants, tenen dificultats per trobar una feina en condicions i, sovint, els empresaris, que estan disposats a contractar-los, s'aprofiten de la seva situació. Així mateix, des d'entitats com la Federació d'Associacions d'Immigrants de les Illes Balears Sense fronteres (FAIB-Sense Fronteres), es denuncia que una de les causes que dificulta l'accés dels immigrants a l'habitatge (tant de lloguer com comprat) és el fet de no tenir papers i, conseqüentment, no disposar d'un contracte formal.