Nou invent de la UIB que controla el cursor del PC amb la vista

El «Speri» transforma el senyal elèctric dels ulls per moure el ratolí

TW
0

El professor Tomeu Estrany del departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB al costat dels directors de la tesi Llorenç Valverde, del mateix departament, i Alex Garcies del departament de Psicologia han presentat un nou invent que de moment es coneix com l'Speri (Sistema de posicionament electrooculogràfic amb reajustament interactiu), i que ha estat dedicat a la memòria de Biel Munar i de Nadal Batle. L'Speri és una idea original que transforma el senyal elèctric generada pels ulls en un senyal que controla el cursor. Se centra, inicialment, en realitzar amb els ulls el moviment del cursor per la pantalla de l'ordinador, que fins ara es realitza amb el ratolí.

Tomeu Estrany, l'impulsor, ensenya en un vídeo la facilitat d'ús de l'Speri que consisteix en una màscara, on s'han integrat una sèrie d'elèctrodes. Aquesta es col·loca al rostre de l'usuari i mitjançant el corrent generat pels ulls en moure's es transmeten uns senyals a l'ordinador que permeten dirigir el punter allà on es mira.

En aquesta primera fase del projecte s'ha aconseguit l'objectiu immediat, que és el control del cursor per mitjans visuals i s'utilitza el ratolí per clicar allà on indica el cursor dirigit pels ulls, encara que els integrants del projecte ja han realitzat estudis i proves perquè es pugui clicar amb la vista i segons indiquen el resultat ha estat satisfactori. Hi ha dues opcions que són el parpelleig, sent l'Speri capaç de distingir entre el voluntari i l'involuntari, i la fixació de la mirada en una opció determinada perquè es dugui a terme l'operació desitjada.

La idea original del professor Estrany va començar a gestar-se fa ja sis anys i segons indica Llorenç Valverde una de les premisses bàsiques que impulsa la idea és que «el teclat és considerat el gran enemic de la informàtica i cercam alternatives. Sempre s'ha pensat en la parla per donar ordres a l'ordinador però és un sistema molt complicat i existeix el problema de l'idioma».

Quant als inicis Estrany comenta que «quan el vaig presentar el 95 a un exdirector del departament em va dir que era una proposta de ciència ficció, però vaig decidir dur a terme el projecte que inicialment estava pensat perquè interactuàs el pensament però era un estudi bastant llarg i complex i vam decidir utilitzar la vista. El control ocular serveix per a tothom i en canvi el pensament s'ha d'adaptar a cada persona».