Ll.LlorenzoPalma18/07/02 0:00
TW
0

Aquesta és la principal conclusió que ha extret Maria Mercè Domínguez després de participar, a Ginebra, al Seminari Internacional Sobre l'Educació de Professors i Formadors dels Drets Humans i de la Pau. Domínguez, una barcelonina de 42 anys resident a Palma i professora de filosofia de l'Institut Joan Maria Thomàs i de la Universitat Ramon Llull, va poder acudir a la cita gràcies a una beca del Consell d'Europa. Precisament, la professora, especialitzada en educació per la pau, ha estat l'única representant de l'Estat espanyol en el seminari organitzat pel Centre Internacional de Formació pels Drets Humans i la Pau (Cifedhop), on han participat membres de la UNESCO i d'Amnistia Internacional.

Segons explica Domínguez, «la trobada, on hi havia representants de 50 països, va consistir en un observatori per definir unes bones eines que serveixin per educar per la pau i fomentar els drets humans». Les principals conclusions d'aquest observatori, segons la professora de l'Institut Joan Maria Thomàs, han estat que «és necessari crear una bona xarxa d'aprenentatge per a tothom; que s'aprofundeixi en la democràcia i en la transparència; que hi hagi una millor redistribució dels recursos i una millor equitat i, finalment, que hi hagi més participació de la comunitat, que ha de ser atesa millor».

Duent a la pràctica aquestes conclusions, l'experta en pau i drets humans afirma que «els joves viuen constantment envoltats per la violència i això pot fer que ells protagonitzin actes violents, com ha passat en certes ocasions». Domínguez adverteix que a l'observatori s'ha pogut veure que les solucions a problemes com aquest «són ben diferents depenent del país i del context on ens situem. No és el mateix el cas dels nins 'occidentals', que el d'una nina africana de dotze anys que he sabut que estava casada, però el seu pare la duia a escola, o que el dels nins que a meitat de la classe són reclamats pels seus pares per anar a fer feina al camp».

Per això, aquesta educadora considera que «l'escola ha de ser quelcom més que un lloc per aprendre, ha de ser l'indret de vivència, on el nin, amb l'ajuda del professor, dugui a la pràctica allò que aprèn en els llibres de text».