El Consell Social de la Llengua Catalana haurà de treballar per
construir «un país que volem just i solidari (...), però també
cohesionat, on ningú no se senti exclòs», segons el president de la
Comunitat Autònoma, Francesc Antich, en la constitució d'aquest
òrgan per aconseguir l'ús normalitzat del català. Es tracta de «fer
de la llengua catalana la llengua dels ciutadans de les Balears»,
perquè no és «tolerable» el retrocés actual en l'ús del «setè
idioma més parlat a Europa, el vuitè amb més presència a internet i
el tretzè més traduït del món».
Les funcions del nou òrgan, amb àmplia representació de la
societat civil, són l'assessorament i la consulta en matèria de
política lingüística, ja que «el català travessa una situació que
tots els experts qualifiquen de preocupant». El Consell també ha de
contribuir a la coordinació i la potenciació de les actuacions que
duen a terme les institucions administratives, cíviques i culturals
per millorar la política lingüística de les Illes Balears.
Igualment, en una pròxima reunió del Consell es constituiran dues
ponències, destinades a aportar iniciatives al procés de
normalització lingüística i a controlar el compliment i
l'efectivitat de les mesures executades.
El cap de l'Executiu presideix aquest Consell amb Damià Pons
(conseller d'Educació i Cultura), Joan Melià (director general de
Política Lingüística), Antoni Mir (president de l'Obra Cultural
Balear) i Llorenç Huguet (rector de la Universitat) com a
vicepresidents. La reunió constitutiva del Consell Social, feta
ahir a la seu del Parlament balear, serví per nomenar els 51 vocals
que, procedents de tota la societat civil, integraran una junta
composta per grups parlamentaris, sindicats, ajuntaments, entitats
ciutadanes i particulars d'especial rellevància en el teixit de les
Balears.
Set persones faran part d'una junta permanent: el diputat Cecili
Buele (PSM); una representant de la Delegació del Govern central,
Esther Melero; un vocal de la Federació d'Entitats Locals de les
Illes Balears, Joan Mas; una representant de l'Obra Cultural
Balear, Catalina Moner; un membre de les organitzacions sindicals
(Miquel Servera, de la UGT) i un altre de la Universitat balear,
Joan Mas. La filòloga Aina Moll tanca aquesta junta permanent. El
rector de la Universitat balear, Llorenç Huguet, reiterà el «doble
compromís de la UIB amb el català a
l'Estatut d'Autonomia i als mateixos estatuts universitaris, que
volem fer efectiu amb aquesta participació directa», amb la
intenció que «aquesta no sigui una batalla per vèncer, sinó per
convèncer» la gent perquè empri el català.
El president de l'Obra Cultural, Antoni Mir, ponderà la
«representació adequada» de la societat en el Consell, tot i que
lamentà la «falta de voluntat política» d'administracions anteriors
per crear un òrgan semblant. «La utilitat d'aquest Consell Social
serà en proporció directa a la voluntat política de recuperar l'ús
social de la llengua», digué Mir. El president del Gremi d'Editors,
Josep Moll, garantí «aquesta repercussió de les institucions en la
societat, perquè aquesta també exigeixi una intervenció eficaç en
la preservació de la nostra identitat lingüística».
«Una feina de tots»
Antich recuperà ahir un vell lema de l'OCB: «El català és feina de
tots». Però quan arribaran les propostes? Pel conseller Pons, «a
principis de novembre ja hi haurà sessions de treball, de manera
col·legiada» per «fer una reflexió en veu alta sobre la situació
lingüística i les polítiques lingüístiques» de les diferents
administracions. És després que s'hi haurà de contribuir amb
propostes «sobre quines polítiques s'haurien de dur a terme». Però
seran les ponències que hauran de ser més productives.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.