Educació dubta del rànquing que situa la UIB entre les pitjors

El PP creu que aquests estudis es multiplicaran amb el districte obert

TW
0

Després que un estudi del sociòleg Jesús de Miguel a la Gaceta Universitaria ha situat la Universitat de les Illes Balears (UIB) entre les pitjors públiques de l'Estat "la número 30 sobre un total de 47", els responsables docents i polítics d'aquesta institució educativa esperen conèixer la totalitat del text abans de jutjar-lo. Una primera impressió és clara a la UIB i a la Conselleria d'Educació: no els mereix massa credibilitat, alhora que consideren que aquesta és una feina per a les agències de qualitat. Però pel responsable parlamentari del PP en afers d'Educació, Manuel Jaén, la visió és ben diferent: ens haurem d'acostumar a aquests rànquings, en entrar en vigor el districte universitari obert.

El rector de la UIB, Llorenç Huguet, no volgué comentar aquesta classificació «abans de conèixer els indicadors emprats per a la confecció de l'estudi», tot i que ja la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ja ha criticat de manera oberta informes anteriors de De Miguel. El president de la CRUE, Saturnino de la Plaza, també ha assenyalat en aquesta ocasió que els indicadors emprats són «molt discutibles». Entre aquests indicadors destaquen la inversió envers el Producte Interior Brut de la Comunitat Autònoma, la taxa d'alumnes que acaben els estudis en el temps just, el percentatge de tesis doctorals aprovades o el nombre de llicenciatures per centre.

En el mateix sentit ha parlat Martí March, director general d'Universitat a la Conselleria d'Educació. Tot i no conèixer l'estudi, del qual ha demanat una còpia, els resultats fets públics fins ara són almanco «discutibles». «Si s'han de fer rànquings, cosa amb la qual no estic d'acord, que es facin si més no per titulacions, no per universitats», advocà el director general. La diferència pot ser clara en una universitat com la illenca, on aquests darrers anys s'ha incrementat de manera considerable l'oferta d'estudis, de manera que almanco dos dels indicadors abans esmentats "nombre de titulacions per centre i percentatge d'alumnes que acaben els estudis" ja quedarien falsejats en el còmput proposat.

Això no obstant, per March allò important és que totes les universitats ofereixen estudis de qualitat variable, de manera que és sobre les seves titulacions "no sobre el global" que es podria establir un rànquing indesitjat. I, en tot cas, per March «han de ser les agències de qualitat les que pactin els indicadors i la metodologia d'estudi, que han de ser perfectament rigorosos. En conjunt, som molt escèptics en relació a l'estudi de la Gaceta». Per Manuel Jaén Palacios, com ja ha estat dit, «l'avaluació és un requisit imprescindible, i no té un sentit sancionador» sinó informatiu. «La nova Llei Orgànica d'Universitats posa especial èmfasi en aquestes avaluacions i ens hi haurem d'acostumar, especialment quan hi hagi plena circulació lliure de l'alumnat». Jaén Palacios no es mostrà «sorprès pels resultats assolits, atès que la UIB és una universitat relativament jove».