Perera aplica a Matas la doctrina que evità imputar Felipe González

Diu que «s'ha d'impedir l'ús del procés penal com a instrument polític»

Pilar RipollPalma06/03/02 0:00

El lletrat Rafael Perera considerà extrapolable al cas Formentera la «lluminosa doctrina» de la Sala Segona del Tribunal Suprem que rebutjà, el novembre del 1996, la declaració en qualitat d'imputat de Felipe González pel cas del segrest de Segundo Marey, en estimar que les incriminacions existents contra ell, malgrat la seva gravetat, «estaven mancades de corroboració objectiva». Perera, que complí ahir el requeriment del magistrat instructor del Tribunal Superior (TSJB), Antoni Monserrat, de respondre a l'escrit de Fiscalia en el qual es demanà la imputació de Matas i Estaràs, recorda aquest acte del Suprem que establí que «s'ha d'evitar, en la mesura del que sigui possible, que el procés penal s'utilitzi com a instrument polític».

L'advocat destaca els criteris tècnics d'aquesta resolució, com ara que la imputació judicial requereix, a més d'una base sòlida, la ponderació de la seva finalitat i una anàlisi rigorosa que la fonamenti, i en destacà l'«efecte estigmatitzador», ja que no és el mateix «la perspectiva judicial que el que pensa l'home del carrer». Rafael Perera es demana si es donen «una base sòlida i una corroboració objectiva» en l'escrit del fiscal o si només es tracta «d'especulacions i possibilitats». Segons l'advocat, davant els resultats de la Comissió Rogatòria encomanada pel jutge d'Eivissa, on els «mateixos protagonistes (argentins) negaren qualsevol actuació irregular», sostenir aquesta tesi «és tan rocambolesc com investigar un homicidi sense cadàver (perquè és viu)».

Quant als informes elaborats per Miquel i Maripau Segura, els mateixos autors, segons l'escrit de Perera, explicaren que eren «reflexions d'ús estrictament privat», i insisteix en la manera il·lícita a través de la qual s'obtingueren, que, en qualsevol cas, els invalidaria». El mateix final invalidant ha de tenir el document manuscrit atribuït a Jaume Matas, en què es dissenyà la suposada captació de vots per al PP entre els emigrants, ja que «fou aconseguit a través d'un funcionari que mancà al seu deure de secret i fidelitat». Perera es remet a l'informe del fiscal del Tribunal Suprem, José María Luzón, que el qualificà de «jeroglífic que nomes pot originar especulacions».

L'escrit assenyala que la contractació irregular de Maripau Segura («que ha de ser investigada des de la perspectiva que correspongui») tampoc no permet sostenir la «trama electoral» ni que fos, com apunta el fiscal Antonio de Vicente Tutor, «la contraprestació de les seves il·lícites activitats». En relació al suposat delicte de malversació de cabals públics, Perera torna a citar l'informe de Luzón, que assenyalà que utilitzar viatges institucionals per realitzar una suposada propaganda partidista podia ser «estèticament o èticament reprovable, però no constitutiva de delicte». Per Rafael Perera, en cas que en els viatges oficials s'hagués fet propaganda d'un partit, «no és per esquinçar-se el vestit ni per aixecar un dit acusatori de corrupció», ja que fets similars es produeixen amb els viatges i les promocions de les persones grans.