En el cas Bitel, de presumpte espionatge informàtic a
l'exresponsable d'Urbanisme del Consell de Mallorca, Francesc
Quetglas, una qüestió és evident: hi hagué «punxada» del seu correu
electrònic, els missatges del qual arribaven al compte de Sebastià
Vallori, un funcionari integrat en l'equip de la secretaria de
Jaume Matas quan era president del Govern.
Aquest fet ha estat assumit pels perits informàtics d'ambdues
parts en conflicte en aquest serial judicial, que té com a
característica una figura innovadora: els presumptes delictes
informàtics, malgrat que la demanda és per revelació de
secrets.
La punxada fou tan evident, que Vallori, una vegada instal·lat
al Consolat del Mar el Pacte de Progrés el juliol del 1999,
continuava rebent en el seu ordinador informació procedent del
departament d'Urbanisme del CIM. Així, en el seu correu electrònic,
s'han comptabilitzat 17 missatges de Quetglas i 19 més de Rafel de
Lacy, actual cap d'Urbanisme del Consell de Mallorca.
El Govern d'Antich desenvolupa una política de respecte amb els
seus treballadors públics en relació a les noves tecnologies. Així,
cada funcionari manté el seu compte informàtic malgrat els canvis
d'ubicació que puguin experimentar a les conselleries i empreses
públiques. Vallori, quan se'l destinà des de la Presidència del
Govern al departament de Patrimoni, mantingué la seva adreça
svalloriUgabpresi.caib.es, a la qual arribaven els correus de Rafel
de Lacy.
La instrucció del cas Bitel la protagonitza Enrique Morell,
titular del jutjat 9 de Palma. La relació entre el jutge i el
Govern, que presentà la demanda el març de 2000, no ha estat massa
sincronitzada. Als operadors judicials no els motiven les lluites
polítiques i més si aquestes s'han de resoldre als jutjats.
Per això, les investigacions no avançaren durant els primers
mesos. El jutge va entendre que havia de ser el Govern, com a
demandant, qui agafàs la iniciativa del cas a través del seu
misser, Gabriel Garcías, i l'Executiu delegà en el jutge tota
l'actuació instructora. Aquesta manca d'entesa es traduí en una
aturada de mesos en el procés, que ja ha complit més d'un any.
Durant aquest període han passat pel jutjat de la via Alemanya
Sebastià Vallori; la seva cap i secretària personal de Jaume Matas,
Francesca Pascual; altres funcionaris que llavors també estaven a
la Presidència del Govern: Belén Perera i Isabel Ensenyat;
l'exdirector d'Ordenació del Territori, Cristòfol Huguet;
l'exconseller de Medi Ambient, Miquel Ramis; directius de Bitel i
també l'excap de premsa de Jaume Matas quan estava en el Consolat,
Javier Mato, malgrat que ell comparegué a Madrid, on tenia fixada
la seva residència.
Mato declarà el passat mes de febrer quan encara era cap de
Gabinet del Ministeri de Medi Ambient. Durant l'interrogatori, Mato
es desvinculà del document que originà el cas Bitel. Aquests papers
sortiren a la llum pública en el Parlament balear de la mà de Jaume
Matas l'octubre del 1998 en el debat de l'estat de la Comunitat. Es
tractava d'un avançament del pla territorial de Mallorca, però no
la versió que el Consell Insular distribuí en un fòrum ciutadà
celebrat el setembre d'aquell any, en què constava l'anagrama del
CIM.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.