Segura, Cardona, Mato i Mercant declararen al Parlament

Mato, per la seva banda, ocupava el càrrec de cap de Premsa de Jaume Matas durant l'epoca en què ocupà la presidència del Govern, i a ell anaven dirigits alguns d'aquests informes. Cardona fou la passada legislatura el conseller d'Economia i des de l'IDI, depenent de la seva Conselleria, es varen contractar una sèrie de persones per fer promoció comercial de les Balears a Sud-amèrica i que podrien haver servit com a contactes polítics. Entre aquests precisament es trobava l'advocat uruguaià Mercant i la seva mare Inés Sapriza.

Una de les compareixences que més s'esperava era la de Miquel Segura que es va reafirmar un altre cop en les declaracions públiques que havia realitzat sobre el cas. En aquestes manifestacions insistí a negar que els informes fossin tals sinó que eren escrits que va realitzar per a ell. A més, reiterà un altre cop que en cap cas va lliurar aquests papers a cap alt càrrec del govern ja que ningú no li ho va demanar i ell ho considerava un patrimoni personal.

Hores abans de la seva declaració Segura va explicar que «aquesta era una documentació de màxims que vaig realitzar per a mi. Pensava aprofitar el meu coneixement per vendre un projecte de relacions institucionals molt més ampli». Segura reconeix que havia parlat amb algunes persones del denominat vot institucional però ha precisat que tota la informació que recollí era, en principi per passar-la al Partit Popular. Així esmenta que potser ho hagués fet a mig termini però que mai ho arribà a lliurar perquè feia falta polir el text».