«Mallorca mai no havia experimentat el volum d'adopcions que
registra des de fa dos anys. Crèiem que enguany començaria a
minvar, però hem vist que no és així. Hi ha gent que té fins a
terceres sol·licituds», explica el cap de la secció d'Adopcions del
Consell de Mallorca, Joan Escandell.
Les dades són prou significatives: al 99 es varen comptabilitzar
180 sol·licituds d'adopció internacional, mentre que a 30 d'octubre
d'enguany el nombre pujava ja a 141. De nacionals, però, només
n'han adoptat 23 enguany. I això que hi ha 66 sol·licituds i 12
nins a l'espera d'una família, però "com comenta Escandell" ja no
són infantons. N'hi ha tres que tenen de quatre a vuit anys i nou
que tenen de nou a quinze anys, dins aquests hi ha un grup de tres
germans i dos grups de dos.
«Els nins tenen dret a no estar tota la vida dins un centre. Per
això, el Consell té ajudes econòmiques perquè el problema de
doblers no sigui un obstacle per adoptar un menor; també els oferim
ajuda psicològica i, si ho necessiten, terapèutica. Sap que és de
trist anar a un hospici i que s'acosti un nin i et digui: Joan en
Pepito se n'ha anat, quan em tocarà a mi? Hi ha menors que se
n'adonen», recorda compulgit Escandell. Després passa a explicar
que resulta complicat trobar famílies per a menors a partir d'una
certa edat, perquè volen infants de zero a dos anys,
majoritàriament nines; les troben més bones de dur i a més pensen
que els faran més companyia. També les demanen de raça blanca, això
sobretot als pobles de l'interior de Mallorca.
És per aquest fet que l'any passat es donaren en adopció 59
menors procedents majoritàriament de Rússia (36) i Romania (23).
Enguany ja en porten donats 27 de Rússia i 21 de Romania. Cal dir
així mateix que la Xina és l'altre gran país d'on sol·liciten més
menors, en aquest cas nines perquè d'allà només surten nines,
afirma Escandell.«El gran boom d'adopcions de xineses es va produir
arran d'aquell reportatge que mostrà els maltractaments als
orfanats de la Xina, igual per això es va obrir aquest país»,
recorda. Després explica que cada cop que hi ha un desastre natural
es dispara el nombre de sol·licituds.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.