El ritme del tambor marcà la processó

Els cavallets i l'estendard sortiren de bell nou al carrer per celebrar la solemne festa

TW
0

Feia una nit fosca i freda quan els cavallets i l'estendard sortiren pel portal major de l'església. La xerradissa de gent que, col·locada esquena paret, esperava ansiosa la processó anà en augment així com passà el temps.

El jove Joan Nadal Vila encapçalà la processó portant l'estendard a pols, com marca la tradició. Al seu darrere hi venien els cavallets, enguany per cert un d'ells és regidor, Biel Cerdà, i l'altre és un amic seu, Pedro Socias. Els cavallets dansaven al ritme del tamborí i flabiol i de les xeremies, a la vegada que un tamborer vestit de centurió romà marcava el pas de l'estendard.

Així que s'acostava la comitiva als fanals del carrer, a la paret s'estenia l'ombra de l'alt penó que obre la processó de Sant Sebastià, talment succeeix a l'interior de l'església. Darrere, Biel Cerdà i Pedro Socias dansaven al ritme marcat i alhora senzill de la tonada que sonen els xeremiers. El tambor marcava el pas marcial del jove vestit de centurió.

Més tard, vendria el moment d'apressar les passes del ball. Això va ser un cop acabat l'ofici que honora el màrtir sant Sebastià, quan els cavallets com també ho fan les àguiles ballaren les taules al portal de l'església.

Les taules tenen el seu origen en l'antic costum que hi havia de convidar a menjar els benefactors del sant, els quals, a més, solien contribuir a la festa aportant blat i bestiar. Era també tradició de totes les obreries regalar un ciri, que cremava quan es cantava la Salve a les Completes de la vigília de la festa. Ara, tot això s'ha abolit.