La pèrdua del català a les Pitiüses es produeix per una substitució poblacional

Actualment la meitat de la població de les Illes menors és de procedència exterior

TW
0

Un estudi publicat per Bernat Joan i Marí, a la revista Territoris, del Departament de Ciències de la Terra de la UIB, afirma que a les Pitiüses la pèrdua de l'ús del català té a veure més «amb un procés de substitució poblacional que no amb un procés de substitució lingüística».

Bernt Joan "del Grup de Treball de Geografia i Història de l'Institut d'Estudis Eivissencs" exposa que només en mig segle Eivissa i Formentera han passat de ser terra d'emigració a constituir una societat receptora d'una nombrosa població immigrada, procedent bàsicament del sud d'Espanya i, per tant, de parla espanyola. «Fa mig segle a les Pitiüses, gairebé el cent per cent de la població era catalanoparlant. Actualment devers la meitat de la població pitiüsa és de procedència exterior».

L'investigador comenta que la immigració s'ha produït en una època en què la capacitat d'integració lingüística i cultural era mínima; «perquè la nostra llengua catalana i la nostra cultura eren perseguides per la dictadura franquista», afirma.

L'expert assegura que la substitució lingüística és provocada també, entre altres factors, «per la manca de transmissió generacional de la llengua, de manera que pares i mares ja no la parlen als seus fills».