El pla Mirall incrementa a Palma la dificultat d'accessos als discapacitats

El pla Mirall, emperò, sembla no haver respectat aquesta normativa: arreu de Palma els exemples són constants "agreujats per la multiplicitat d'obres per part de companyies públiques com Gesa o privades de telecomunicacions", però en pocs llocs ha estat possible enregistrar tants testimonis d'incompliment com a l'Arenal de Palma.

«El pla Mirall fou fet per eliminar aquestes barreres, no per ampliar-les», es queixa Maximino Domínguez, un veí d'aquest carrer que empra la cadira de rodes per als seus desplaçaments; de fet, les successives accions que afecten el pla Mirall, les obres d'Emaya i d'altres han contribuït a agreujar l'estat de la zona.

Ha estat possible comprovar l'acumulació d'elements verticals "com ara fanals, pals telefònics i d'altres, alguns dels quals han estat incorporats a les voreres amb posterioritat a l'inici de les obres" que no respecten la distància mínima exigida dins els paraments dels edificis (90 centímetres), i impedeixen completament el pas de les cadires.

El cas dels rebaixos de les voreres per accedir a l'asfalt és especialment absurd: si bé la normativa només garanteix aquests rebaixos en els passos de vianants, totes les voreres han de tenir un d'aquests accessos. Això no obstant, la solució no sempre ha estat la correcta: l'Ajuntament ha rebaixat els vèrtexs de les cantonades per estalviar-se'n un (allò considerat idoni és que cada cantonada disposi de dos rebaixos perpendiculars per travessar el carrer); però no ha controlat la presència dels embornals i altres boques de clavegueram en aquests indrets.