Munar: «No som partidària que la dona participi a la política per quotes»

La presidenta del CIM demana cobertura legal per a les mestresses de casa

TW
0

El Consell Insular de Mallorca patrocina la Universitat d'Estiu que es dedica als estudis de gènere, és a dir, a la distinció lingüística (i per tant social) dels sexes. La presidenta de la corporació supramunicipal, Maria Antònia Munar, és a més l'única dona que ocuparà una capçalera de llistes electorals a la presidència de la Comunitat Autònoma.

"Els partits polítics donen a conèixer aquests dies les llistes electorals; és un fet constatable que les dones comencen a assolir llocs preponderants que les poden dur a ocupar càrrecs de responsabilitat desacostumats. Com veu aquesta situació la presidenta del Consell Insular de Mallorca?
"Estic realment satisfeta que al cap dels anys "i ja n'han passats vint des de les primeres eleccions democràtiques" hi hagi hagut un canvi substancial cap a la integració de la dona en el camp de la política, en el camp de la decisió; i crec que és positiu que hi hagi dones a llocs de les llistes on tenen possibilitats de «sortir». De manera personal, crec que en puc haver fet una aportació, perquè en dues legislatures consecutives "les del 79 i la del 83" vaig ser l'única batlesa a les Illes Balears; també vaig ser la primera dona que intervingué al Parlament Balear, i qui tingué responsabilitats al Govern Balear i al Consell Insular de Mallorca. Crec que he trencat una llança en favor de la incorporació de la dona al món de la política.

"Un supòsit: Maria Antònia Munar és presidenta del Govern. Crearà un gabinet amb quotes d'intervenció femenina?
"No crec que la dona hi hagi de participar per quotes, perquè això just és un fet d'imatge que deixa arribar al govern un nombre i un percentatge molt petit de dones. Si UM arriba al Govern de les Illes Balears "o al govern del Consell Insular, però amb competències" jo seré partidària d'integrar totes i cadascuna de les dones de la nostra Comunitat en el món laboral. Crec que és importantíssim que la dona tengui un lloc de feina, perquè tan sols així serà independent des d'un punt de vista econòmic i, per tant, lliure per prendre aquelles decisions que creurà oportunes.

"Com?
"Jo som molt partidària que, a més de la formació obligatòria, hi hagi una formació professional molt qualificada per a la dona; que sigui permanent per a aquelles que han deixat els seus estudis i treballs "per haver tingut fills, etcètera" i s'hi volen reincorporar. Això ha de ser possible mitjançant petites associacions o cooperatives de feines domiciliàries amb iniciativa privada... Es tracta que, tot i que elles treballaran, tindran algú que els ajudi a casa seva: una roda en què totes facin feina a dins i a defora, però de manera legislada i ordenada, amb sous i drets, no només amb deures. Hem de menester centres de tota confiança per a infants i ancians, un servei domèstic organitzat amb tots els drets que establiran serveis domiciliaris pagats. La dona es podrà incorporar a la feina sense preocupar-se dels problemes domèstics, perquè aquests seran solucionats.

"No és el mateix que fan ara?
"Potser la dona farà la mateixa feina, però amb uns drets laborals. Això és tan fonamental com factible, i crec que per ventura fins ara ha mancat voluntat "o la visió d'una dona" per donar solucions.

"Acceptau, doncs, com a premisa que la dona és qui s'ocupa de la casa, dels infants i dels majors...
"Sí: cap altra cosa fóra mentir, i qui ho digui és, de fet, un mentider. És la dona qui fa la feina. Potser les parelles més joves sí la comparteixen, però majoritàriament el treball cau sobre la dona.