Els pagesos lluitaran per salvar el patrimoni i no perdre la identitat

L'estudi ha estat elaborat per la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders, que dugué a terme 20.000 enquestes en l'àmbit estatal i a les Balears n'efectuà 402 "el 50% a la població urbana i l'altra meitat als ciutadans de la Part Forana.

Les conclusions que se n'extreuen una vegada analitzades les dades sobre les Illes Balears són positives, ja que els urbans reconeixen la duresa i la bona feina realitzada pels treballadors del camp i valoren molt favorablement la recuperació del patrimoni historicocultural com una recuperació de la pròpia identitat del poble, encara que els habitants de la ciutat pensen que el nivell d'instrucció i cultural és baix a la ruralia. Els pagesos i ramaders d'edat adulta són vists com els millors conservadors del medi ambient, mentre que els joves estan més preocupats per l'explotació i el rendiment dels conreus.

També hi ha aspectes negatius. La imatge que tenen els ciutadans sobre el món rural és d'un espai d'esbarjo i d'esplai, «el que demostra un estancament d'idees», segons el sociòleg Jesús Nieto, autor de l'estudi.

D'altra banda, no es dóna suport al desenvolupament del turisme de masses i d'alt nivell perquè realitzen una gran despesa, en canvi s'aposta per la potenciació del turisme de caire ecològic. El món urbà es mostra d'acord que les explotacions menors rebin subvencions i que es produeixin productes ecològics, sempre que no suposi ni una pujada de preus ni d'imposts. Joan Sastre, secretari general de UP qualifica les subvencions «com una forma de compensar la disminució de la renda rural». De fet, la problemàtica del camp és molt complexa, segons aquest estudi.