Els ajuntaments reclamen 2.100 milions per evitar les fuites d'aigua

Els demanen al Consell, que es queixa que el Govern només n'aporta 200 al Pla d'Obres i Serveis

L'estalvi d'aigua és una prioritat que s'han marcat totes les institucions. Evitar les fuites de la xarxa de proveïment és inexcusable.

TW
0

Els ajuntaments de Mallorca han demanat 2.100 milions de pessetes al Consell Insular per dur a terme obres referides a la xarxa hidràulica durant el 1999.

La gran majoria dels projectes municipals van adreçats a solucionar els problemes derivats de les fuites d'aigua en les canonades de conducció.

L'aportació que el Consell de Mallorca rep del Govern balear per aquest concepte és de dos-cents milions. Antoni Alorda, conseller insular de cooperació municipal, adreçarà una carta en els propers dies a Miquel Ramis, conseller de Medi Ambient, perque augmenti l'aportació. Un estudi del CIM, realitzat el 1998, demostra que les fuites d'aigua potable arriben al 30% del submnistrament en els casos dels pobles que compten amb canonades noves, mentre que als que les tenen antiga arriba fins al 80%.

El Govern balear, tant al projecte de llei de les DOT com al Pla Hidrològic, ha anunciat que durà a terme accions decidides per evitar pèrdues en les xarxes muncipals. Alorda considera que «ha arribat l'hora d'un impuls important en la qual el Govern s'hi ha d'implicar necessàriament, atès el seu pressupost i les seves competències en matèria hidràulica i mediambiental, a més de ser l'interlocutor natural amb l'administració de l'Estat i de la Unió Europea».

El 1989, el Consell i la CAIB varen subscriure un conveni per a l'adequada dotació dels Plans Insulars d'Obres i Serveis, en matèria de proveïment d'aigua. No obstant això, Alorda manifesta la seva preocupació perquè «el Govern ha anat expressant la possibilitat de suprimir aquesta línia de col·laboració amb els consells».

Demanar sacrificis?
Les institucions s'han acostumat a solucionar-ho tot amb campanyes de conscienciació, la qual cosa ens sembla perfecta. Ara bé, si la publicitat no s'acompanya amb l'exemple, poca utilitat tindrà. Com es pot demanar a la gent que tanqui l'aixeta mentre s'afaita, quan sap que entre un trenta i un vuitanta per cent de l'aigua es perd per les canonades. Els ciutadans sempre trobaran ridícul l'estalvi que pot suposar el que els demana l'administració amb comparació amb aquestes xifres. Les fuites d'aigua són un vergonya, especialment en aquest país on ja començam a estar cansats de repetir que els recursos hidràulics són escassos. Mentre l'aigua es perdi pel camí no ens convencerà cap campanya ni cap pla de reaprofitament.