Matas demana «mesura, prudència i seny» per frenar l'urbanisme

Així, aprofità la bonança de l'actual conjuntura per reclamar «un nou estil» a la societat balear, per aconseguir «l'increment de la qualitat d'allò que ja hem fet», en una clara crida a la rehabilitació d'habitatges antics i a millorar tot el que ja s'ha construït».

No obstant això, també demanà «el respecte escrupolós als drets adquirits pels ciutadans, per tots ells però especialment pels més petits, que hagin pogut comprar solars o cases dins la legalitat».

En aquest sentit, féu un repàs a la història de les Balears en els darrers decennis, indicant que «també en el sector turístic ja hem viscut el pas de la quantitat a la qualitat, sobretot a partir del decret Cladera a la dècada passada».

Per tant, el mateix esquema seria aplicable a l'urbanisme, tot i recordant que mitjançant el pla de l'habitatge «concedirem suports que poden arribar als dos milions de pessetes a fons perdut per part del Govern».

En aquest sentit, recordà els 23.500 milions que s'inverteixen en el pla Mirall i els 4.000 que s'invertiran per reconstruir sa Gerreria.
No obstant això, Matas subratllà que «com a president del Govern i com a representant del PP puc assegurar que canviarem el model de desenvolupament sense bregues i sense perjudicats».

Els eixos

Tot i això, emmarcà el futur en les encara pendents d'aprovació directrius d'ordenació del territori explicant que «tots acceptam que hi ha un punt a partir del qual no podem créixer i, fixada aquesta població màxima, l'hem d'aplicar al terreny».

Per tant, «de vegades aquesta aplicació suposarà que llocs on hi ha una urbanització, però on no hi ha desenvolupament perquè no hi ha demanda, s'hagi de desclassificar, naturalment amb una negociació que pagui el preu d'aquesta desclassificció», mentre que en altres casos s'haurà de negociar un replantejament urbanístic o, en les zones que es determinin, es permetrà créixer «sempre dins el respecte a l'autonomia municipal i a les comissions insulars d'urbanisme».

Pel president, la moratòria, que «probablement» s'aprovarà divendres, serà un «téntol per evitar les especulacions» mentre s'arriba a aquesta definitiva ordenació de l'arxipèlag.

Així, encara que el president no mostrà ahir les seves cartes sobre l'abast real de la moratòria que té en marxa, tot apunta que es guarda per al debat d'avui amb l'oposició el contingut real de les seves cartes. El debat acabarà demà, dijous, amb les propostes de resolució presentades per tots els partits.

Encara que tothom esperava que Matas parlàs d'urbanisme (qüestió que deixà per al final), el cert és que abans féu un repàs a la gestió. No mancaren, com era lògic, les al·lusions a les rebaixes d'imposts a l'IRPF o per motius d'herència, així com una orgullosa al·lusió a la Llei especial per a les Balears «que implica rebaixes en el transport de viatgers i de mercaderies».

També es referí a l'aprovació a Brussel·les del famós informe Viola, que reconeix l'especificitat i la necessitat d'ajudes a les illes europees. Un altre punt destacat pel president va ser «el canvi radical de relacions amb el Govern central, que ara per ara ens equipara a les illes Canàries», i que ha duit com a resultat l'assumpció de nombroses competències noves, «entre elles l'Educació». En aquest sentit, subratllà «la gratuïtat progressiva de l'ensenyament per als nins d'entre tres i sis anys», a més dels avanços en matèria de Sanitat i en les diferents infraestructures.

Així, donà la clau del seu discurs quan recordà que «hi ha més feina que mai. En aquest moments, 345 mil persones, més de la meitat de la població, tenen feina», mentre que l'atur és del 4'4 per cent, «una xifra només comparable als grans estats del món».

Malgrat aquest optimisme, després de destacar els ajuts a la indústria, agricultura i comerç, mostrà la seva preocupació pel camp mallorquí i la seva difícil sortida.