Algaida té el cel guanyat
Atents al temps! Això és el que ens diu el geògraf i home del temps d'IB3, Joan Barceló Trobat. I és que a ell i a la seva perenne tranquil·litat els agafà la curolla de mirar el cel i d'observar els niguls i les senyes d'aigua. D'aquesta observació, de la curiositat i de la saviesa dels seus veïns d'Algaida, n'ha sortit ara un llibre en el qual es plasmen la meteorologia i climatologia del municipi.Barceló hi repassa les sequeres, precipitacions, nevades i inundacions que han afectat la localitat d'ençà que n'hi ha dades, el 1934. L'espira d'aquest llibre sorgí després que Miquel Grimalt i Maria Bonet posassin nom als niguls de Mallorca.
Els xibius de Campos, al marge de la crisi econòmica
L'Ajuntament de Campos ha fet les adjudicacions provisionals dels deu lots de xibius i gandules de les seves platges per a l'estiu. Ara, a l'espera de la consessió definitiva, la Sala ha adjudicat la majoria de lots per sobre del preu de sortida proposat, unes xifres que podrien fer fregar els quatre milions d'euros.
75 anys de l'escola Joan Veny i Clar
Era el 5 de desembre de 1935 quan s'inaugurà l'actual edifici de "ses escoles", l'Escola Graduada de nins i nines de Campos. De llavors ençà, milers de veïns s'han format sota el mestratge de diferents professors que han abocat els seus coneixements als infants. Ara, amb el nom del campaner il·lustre Joan Veny i Clar, l'escola compleix el 75è aniversari. Els inicis del grup escolar, com els de molts pobles de Mallorca, cal cercar-los en la República. Però els esdeveniments precipitaren que un dels seus primers usos fos per a quarter del tercer batalló de soldats; era el 1936. Després de la Guerra Civil, sols el primer edifici fou utilitzat per a usos educatius. Més endavant, en els anys setanta, els nins i les nines s'ajuntaren i per primer cop acudiren a escola plegats. Una darrera fita per al centre fou el 1988, quan l'immoble rebé el nom actual de Joan Veny i Clar. Aquests dies, el casal de Can Pere Ignasi ha acollit una exposició sobre la història del centre escolar, records d'un temps passat, ple d'amics i estudis que han anat formant el que són avui els campaners: el seu pas per les escoles els ha fet grans i els ha donat la vida.
PP i PSOE aspiren a treure CxI de l'etern feu
D'ençà que Ariany és poble, ha governat la mateixa formació, primer sota la vara d'Antoni Pascual i, aquests darrers quatre anys, amb Joan Ribot, ambdós sota les sigles d'Unió Mallorquina. Ara, l'actual batle, amb Convergència per les Illes, opta a revalidar per segon cop la majoria absoluta dins el municipi. Davant torna a haver-hi els mateixos adversaris de fa quatre anys, el PP i el PSOE.
PP i PSM, renovats per rompre la majoria
El municipi d'Algaida augmenta enguany el nombre de regidors d'onze a tretze, un fet que uns renovats PP i PSM veuen com l'opció per rompre la majoria absoluta dels socialistes, que espera revalidar el batle actual, Francesc Miralles. Aquest mandat el PSOE ha viscut amb la tranquil·litat de no tenir oposició, ja que els cinc regidors del PP, encapçalats per Rosa Puig, han fet més trull intern que envers el govern.
L'Acampallengua espera reunir 14.000 persones a Campos
Dissabte i diumenge el poble de Campos viurà un esdeveniment d'aquells que reforcen la identitat d'un poble i remarca que "els joves es preocupen, tenen objectius i s'impliquen en la defensa de la llengua", com bé assenyalà Joan Font, conseller insular de Cultura. Desenes d'activitats, concerts, xerrades i, per primer cop, crèdits de lliure configuració per a la UIB en una de les activitats seran els protagonistes de l'Acampallengua, que "entre tots els actes prevists pretén aconseguir la visita d'unes 14.000 persones, la xifra que assolírem a sa Pobla", explicà la portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, Carme Sánchez.
El toro d'Osborne d'Algaida apareix pintat amb els colors de l'arc de Sant Martí
Una de les imatges més cridaneres dels últims anys és sens dubte la imatge de l'antic toro de Osborne. Una pintada sobre ell pot convertir-se en una gran publicitat gratuïta. Ara aquests dies el toro de Son Munar, a Algaida, s'ha aixecat pintat de colors, tal vegada emulant la bandera gai o bandera de l'arc de Sant Martí. Uns colors que han estat utilitzats com símbol de l'orgull gai i lèsbic des de la dècada dels anys 70. Ara una vegada més, i després de centenars de pintades i repintades, reivindicatives, d'amor, o fins i tot després de ser pintat de rosa i talat, el toro torna a lluir una imatge més primaveral, i que dóna color i humor a la imatge brava de l'animal.
Lliures de transgènics
Una cosa tan senzilla com el simple fet de comprar un sac de blat de les Índies per donar a les gallines pot esdevenir una tasca difícil avui mateix a Mallorca. I és que la majoria de comerços, per no dir tots, sols tenen a la venda aquest tipus de blat transgènic. Aquest fet i molts d'altres que converteixen l'agricultura de la nostra illa en una lluita per produir més i oferir uns productes més bons per als ulls que per a la boca són alguns dels elements contra els quals es vol combatre durant la Setmana per la lluita pagesa i contra els transgènics", que s'inicià diumenge amb la Diada d'agricultura ecològica de Porreres.Ahir, Manacor fou l'escenari d'una xerrada de Joan Domènech, qui explicà l'experiència del Baix Camp (Catalunya) en l'organització pagesa per produir i consumir de manera local i sobirana. Inca, Esporles i Santa Maria són alguns dels altres indrets on es duran a terme activitats sobre aquesta temàtica. L'acte central tindra lloc a Algaida, el proper dia 17, coincidint amb el Dia de la lluita pagesa. Una conferència i diferents activitats en seran les protagonistes.
Campos exigeix els 1,8 milions que va prometre Turisme en compensacions
L'equip de govern de l'Ajuntament de Campos, CpC i +A no vol fer dues tires de potades i per això abans que els puguin acusar de passotisme o inactivitat han decidit presentar un recurs contenciós administratiu contra la Conselleria de Turisme per la ruptura per part d'aquesta del conveni que signà el 18 de novembre de 2009 el conseller Miquel Nadal i el batle del municipi, Guillem Ginard. L'equip de govern rebé el 16 de desembre el vistiplau del ple que aprovà per unanimitat facultar el batle per posar aquest recurs de reposició per intentar que els arribàs la inversió d'1.850.000 euros entre els anys 2010 i 2013.
Antoni Tugores descobreix les Víctimes invisibles del franquisme a Mallorca
L'historiador manacorí Antoni Tugores (Manacor, 1948), després dels llibres Antoni Amer, La història robada i Manacor. La guerra a casa, torna a les llibreries per tractar i descobrir-nos un sector de la guerra civil i el franquisme fins ara poc conegut, les dones. A Víctimes invisibles. La repressió de la dona durant la Guerra Civil i el franquisme, Tugores hi mostra dotze històries, dotze vides en femení que, com l'autor explica, "la dona era qui havia de gestionar la fam i la misèria en temps de guerra i de postguerra". Aurora Picornell, Magdalena Roig i Joana Caldentey Amer són algunes de les dones que Tugores dóna a conèixer en el llibre. "A Mallorca moriren 16 dones, deu d'elles a Manacor i sis a Palma, que coneguem de moment. En el llibre no surten totes, ja que no pretén ser un relat exhaustiu d'aquestes dones. Les que hi surten són les que hi ha en els arxius". Per fer aquest recull, Tugores ha examinat causes i sumaris. "El 90% està tret a partir de documentació, ja que en alguns casos jo no coneixia res de la protagonista, ni la memòria oral tampoc no me n'ha sabut dir res". El llibre, que va néixer de la inquietud del Col·lectiu de dones de Llevant per conèixer el paper de la dona durant la guerra civil, és el resultat d'un article que Tugores elaborà per aquest col·lectiu i que després publicà al setmanari de Manacor Cent per Cent i que li va fer guanyar el premi de Premsa Forana al millor reportatge.
Sanció de 1.000 euros a un veí d'Algaida per tirar el fems en lloc prohibit
L'Ajuntament d'Algaida ha imposat de nou una sanció per haver tirat fems de manera il·legal. En aquesta ocasió, la multa ha estat de 1.000 euros i s'ha denunciat un veí del municipi de Calvià que habita al municipi els caps de setmanes. La sanció s'escau per haver llençat una bossa de fems a un lloc prohibit, concretament a l'accés al camí de Son Cerdà, ubicat a la carretera que va d'Algaida cap a Sant Joan, on ja fa temps que hi ha un cartell en què s'especifica que està prohibit abocar-hi qualsevol tipus de residus, atès que habitualment hi solien dipositar tot tipus d'escombraries. Els fets tingueren lloc diumenge, quan la Policia Local, seguint amb la tasca de control i vigilància de foravila, va trobar l'infractor just en el precís moment en què deixava la bossa de fems a l'esmentat indret. Així, aplicant l'ordenança municipal de residus, els agents van denunciar la infracció. Després els serveis administratius municipals estudiaren els fets, consideraren que es tracta d'una infracció greu i decidiren sancionar el veí amb una multa de 1.000 euros, ja que, a més de l'abocament en lloc indegut, el fet que hi hagi el cartell que avisa de la prohibició clarament a la vista ha estat un agreujant.
L'Ajuntament de Campos vol aplicar l'ORA a les Covetes
La Sala fa mans i mànigues per trobar una solució als col·lapses i al gran trànsit que cada estiu enfila la carretera de les Covetes per accedir a les platges de la zona. Per això, ara estudia la possibilitat de convertir tot el nucli de les Covetes en zona ORA.
Algaida coneix la solidaritat de prop a Ciudad Antigua
Fa alguns anys que els veïns d'Algaida destinen bona part de la seva solidaritat a un municipi ubicat en el cor de Nicaragua, Ciudad Antigua, un poble amb un bon grapat de nuclis disseminats que fa poc més d'un any s'agermanà de manera oficial amb Algaida i que va rebre amb entusiasme i gran satisfacció el batle, Francesc Miralles, i tres regidors més de l'equip de govern municipal.
Grande ven el pati de Montuïri per 8 milions
Una de les adquisicions més importants del Grup Drac, de Vicenç Grande, va ser la finca del Figueral, situada a escassos quilòmetres del poble de Montuïri. Ara les 25 habitacions, el restaurant i altres dependències s'han posat a la venda per 8 milions d'euros.
L'IES de Porreres ratifica que l'ensenyament sigui tot en català
Dues reunions, maratonianes i ben intenses, una del claustre de professors i l'altra del Consell Escolar, han servit a l'IES de Porreres per posar tots els punts damunt la i i per ratificar que l'ensenyament al centre educatiu serà cent per cent en català. Així s'acordà en el Consell Escolar d'ahir amb alumnes, pares, professors i l'Ajuntament, tot i que l'equip directiu de l'institut no hi votà a favor.
L'aigua del Pla, controlada durant les 24 hores del dia
Tots els municipis que integren el Consorci d'aigües del Pla de Mallorca, onze, ja disposen d'un mètode de control que hi pot impedir els molestos talls de subministrament i evitar, d'aquesta manera, molèsties als ciutadans.Es tracta d'un control dels pous i els dipòsits de cada localitat. Aquest sistema té la seu central a les oficines de l'entitat, a Montuïri, però els responsables en poden fer el seguiment minut a minut des de qualsevol ordinador, cosa que suposa un control diari i durant les 24 hores del dia. A més a més, qualsevol problema dels dispositius també és comunicat per SMS al telèfon mòbil dels responsables.
La Sala de Porreres vol una solució del Govern a l'IES
L'Ajuntament de Porreres ha fet passes per esbrinar què passa al centre escolar de Secundària, IES Porreres, on acudeixen els al·lots del poble. Per això, han reclamat a la inspectora d'Educació del Govern una actuació per solucionar d'una vegada la mala maror que hi ha dins el claustre de professors del centre educatiu.
Medi Ambient i Ports de les Illes desconeixen el dragatge de la Ràpita
La Conselleries de Medi Ambient i la d'Habitatge i Obres Públiques, que inclou Ports de les Balears, assenyalaren ahir a l'Ajuntament de Campos que desconeixen qualsevol punt del dragatge i neteja efectuada al club nàutic de la Ràpita l'estiu passat. Ara, ambdós departaments han obert un informe per conèixer l'abast de l'extracció d'alga i/o llot marí del moll de l'entitat, per a embarcacions de gran eslora. El Consistori campaner, per boca del màxim responsable, el batle, Joan Juan, així ho ha manifestat: "Les dues conselleries no en tenien gens de coneixement i ara n'han demanat un informe. A Ports no en tenien cap notícia, d'aquestes maniobres". Quant a la responsabilitat de la Sala, Juan assegura que "nosaltres no hi tenim cap competència: a l'Ajuntament no en sabíem res". De tota manera, Juan assegura que "des de la Corporació, sabem que s'han fet reformes al restaurant del club i que al Consistori no s'ha demanat cap permís ni llicència d'obra. Tampoc no sé si és necessari: suposam que Ports ho té controlat". Fonts de Medi Ambient han afirmat que "no s'ha rebut cap denúncia sobre aquest tema". A continuació, indiquen que aquest fang o alga que s'han extret tal vegada es poden tirar a la mar o en terreny rústic, però sempre amb l'autorització corresponent, no sense cap classe de permís. Des de la mateixa conselleria, són del parer que l'abocament d'aquestes restes hauria d'haver passat per la Comissió Balear de Medi Ambient, un procediment que en cap cas no s'ha seguit.
Son Servera treu profit de l'ametler
Per segon any consecutiu, el municipi de Son Servera celebrà aquest diumenge la Fira de la flor d'ametler, en un marc incomparable com són el pati i els jardins de l'antiga possessió de ca l'Hereu. Un cop més amb la presència de centenars de visitants, al llarg del dia es complí l'objectiu d'aquesta mostra, que no és cap altre que promocionar aquest fruit, a més d'oferir un atractiu als turistes i als visitants.
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- El ple del Consell de Mallorca vota en contra de la subvenció per a la Setmana del Llibre en català
- Concentració aquest dijous: «Contra la segregació i l’empobriment del saber, reivindicam una educació pública, de qualitat i en català»
- Sergio Rodríguez (Vox), desbocat al Parlament
- Quan començarà el curs escolar 2025/2026 a les Illes Balears?