Melcior Comes
Els béns públics
¿En quin moment vam deixar de beure aigua de l'aixeta? Certament en els últims deu anys s'ha perdut el costum de beure'n, tothom pràcticament beu i compra aigua embotellada -‘és més bona'-, comprada a l'engròs -a garrafes- en supermercats...
Justícia, generacions
Explicava Jordi Graupera en un article recent a La Vanguardia -el passat dissabte- que hi ha ja ben explícit un conflicte entre generacions. Per un costat (defensava l'articulista) hi ha els més grans que encara van viure el franquisme i que conceben la justícia com un equilibri...
El 98 i ara
Ja és un tòpic comparar la situació espanyola actual amb la de 1898. Espanya llavors perdia les seves últimes colònies, arribava la desfeta definitiva d'un Imperi gegantí, sobre el qual mai no es ponia el sol, com deien els seus apologistes...
El Joker
Durant l’estrena del darrer lliurament de les aventures de Batman –saga que últimament dirigeix un gran creador, Christopher Nolan–, un home va irrompre en un cinema de Denver, armat amb rifle i pistoles, i va matar arbitràriament 12 persones, a més de causar més de 60 ferits. Pel que sembla, anava vestit de negre, usava ulleres protectores i la seva estètica podia arribar a recordar la que trobem reflectida en aquestes pel·lícules.
Europa i la sobirania
El procés d’integració europea ha acabat en una mena d’atzucac: des dels països poderosos governen l’economia dels més petits i pobres, talment en un imperi, on els altres territoris subordinats només s’encarreguen de l’ordre públic i de la recaptació dels impostos. Tornem a esquemes de poder medievals, sobiranies compartides per la part alta, perquè per la part baixa arribem al punt i final de l’estat de les autonomies, almenys de les que no tenen la gestió dels seus propis tributs.
Espanya, humiliada
La vinculació que sentim per un país ve de la mà del reconeixement que aquest ens facilita. Durant les últimes setmanes m’he fet un fart de veure banderes espanyoles –amb el bou– arreu de Mallorca, i és d’imaginar que han sortit dels armaris –o de les botigues dels xinesos– en virtut de la victòria de la selecció espanyola de futbol a l’última competició europea.
Democràcia i joventut
¿Tenen els joves d’aquest país vocació per la política? ¿Creuen que la política és una vocació, un servei públic, o més aviat veuen la política com una cova de persones desendreçades que només miren de fer-se un sou jugant amb les esperances de la ciutadania? El moviment 15-M ha fet créixer moltes il·lusions: de cop i volta hem trobat moltes assemblees d’indignats joves que han estat parlant de política fins a la matinada, fomentant un debat sobre alguns dels temes més forts de la nostra vida col·lectiva.
El progrés és possible
Hi ha coses òbvies: una societat amb més esperança de vida és més avançada que la que està per sota d’aquest barem. Quan ens demanem què és progressar, i quins són els reptes del progressisme per aquest segle XXI, no parlem sinó d’això: de millorar en coses quantificables, no en cap mena de balanç d’imponderables.
Els desconfiats
Anem pel carrer i ens disposem a creuar una cantonada. El semàfor ens adverteix que podem fer-ho, l’homenet verd ens hi convida, però tanmateix veiem que s’acosta un cotxe, que sabem que està obligat a parar perquè així li ho indica el seu propi semàfor vermell. Encara que no tinguem l’absoluta...
Votar sí, votar no
L’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió català ens posa sobre la taula una xifra inèdita: més de la majoria dels catalans ja es mostra favorable a votar sí en un referèndum d’autodeterminació que tingués per objectiu aconseguir que Catalunya fos un estat independent.
Els inflexibles
Sense condemna dels crims del passat: aquest és el principal retret que es fa a l'esquerra abertzale, ara per fi legalitzada després de la recent sentència del Tribunal Constitucional. Sortu rebutja la violència, és cert, però també ho és que no fa esment del terrorisme.
Sense solucions
Una vella idea positivista ens recorda que qualsevol assumpte humà -l'ètica, la moral, la política- serà resolt per la ciència. Arribarà un dia, segons aquesta idea optimista, en què aquestes ciències humanes seran tan clarividents que bastarà treure el manual del calaix...
Les prestacions
"Els drets que tant temps ens ha costat aconseguir...", amb aquesta expressió hem trobat rematades, durant aquesta crisi, centenars de proclames que volen recordar-nos que el daltabaix econòmic té també uns costos socials...
Les conviccions europees
Democràcia és viure preocupat. Democràcia no és fiar-se dels que ocupen els càrrecs públics sinó vigilància, esperit crític, formació i opinió. Els països que han patit dictadures de dècades continuen, anys després, arrossegats per les inèrcies mentals del pensament autoritari...
Rescateu-nos
A aquestes alçades ja no hi ha ningú que imputi la responsabilitat de la crisi mundial a Lehmann Brothers. Que un banc nord-americà es carregui d'actius tòxics i perjudiqui el mercat financer del planeta és una cosa: allò que estem vivint des de fa ja més de quatre anys...
Els toreros
En primer lloc, el dubte: ¿per què preguntar al poble en què ha de gastar-se els diners? Toros o feina: aquesta era la disjuntiva que es va sotmetre a votació en el municipi extremeny de Guijo de Galisteo.
Els predicadors
Amb tot l'enrenou de la crisi ha sorgit una nova espècie d'intel·lectual fastuós i perdonavides que només administra solucions miraculoses. Abans potser el teníem una mica més amagat. Es tracta de la figura simètrica a la del predicador; l'home que en temps de tribulacions...
La tremolor d’Europa
Quan es parla d'Europa, ara mateix, es parla de por. Després de la Segona Guerra Mundial va considerar-se que el vell somni d'una Europa unida -tal com l'havien imaginat un seguit de pensadors- era l'única manera de treballar per la pau, el benestar econòmic i la seguretat col·lectiva...
Els ous, la política
Sembla increïble la facilitat amb què el debat polític cau en la barroeria. L'home polític hauria de ser la culminació d'una determinada exemplaritat, un referent en el bon maneig de l'idioma, les formes dialèctiques, l'educació, capaç d'unir i conciliar, d'explicar i argumentar, amb independència...
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Convoquen una concentració contra el Pla de segregació lingüística del Govern
- Demanen a la Fiscalia que investigui el Govern per presumpta prevaricació urbanística
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge