Maties Salom
Espanya, líder
Rodríguez Zapatero deu estar molt segur que hi haurà representació de l’Estat en la cimera de Washington —aquesta del 15 de novembre que ha de reorientar l’economia mundial—. Si no és així, al president espanyol l’ha assessorat algun talp antisistema...
Volem ser espanyols
Ara que les identitats nacionals es construeixen a cops de pilota, en qualsevol de les seves múltiples variants –alguna cosa hem avançat ja a Europa, on per a aquestes tasques érem força aficionats als cops de creu o als exèrcits, dues modalitats...
La marca del Mercat
L’eurodiputat Raimon Obiols predicava dimarts davant un auditori memorable –reincidim aquí en l’adjectiu que ahir va emprar Pere Antoni Pons en aquestes mateixes planes per descriure aquell mateix grup–. La crisi actual és, venia a dir, la conseqüència de tots...
L'hortet de la Castafiore
L’episodi del desenterrament del botí a cals Ordinas frega l’esperpent, i un no sap si escarrufar-se amb l’exhumació del cos del delicte o prendre-ho com un relat de lladregots a mitjan camí entre Tintín i l’inspector Clouseau, amb permís d’Hergé i de Blake Edwards...
Qui necessita UM?
"Aquest partit s’autodestruirà". Sembla una broma, o una frase per tancar les instruccions de la darrera missió de Mortadel·lo i Filemó, però ha anat de boca en boca aquests dies. La formació destinada a donar estabilitat a les institucions balears –les receptes dels governs a les Balears sempre acaben havent de menester una quantitat suficient de l’excipient del centre regionalista– ha patit una implosió sonada i, per sorpresa de tots, (pressumptament) pública.
Bicicletes per a la crisi
La distància més curta entre dos punts de la mateixa ciutat sempre se sol recórrer en bicicleta. Però el primer vehicle que vos va il·lusionar d’infants –qui no ha esperat que la hi regalin? qui no ha comptat els minuts per pujar-hi i sortir a trescar?– conquereix només ciutats sense prejudicis...
Menorca construeix Balears
La política balear es menorquinitza. La primera remodelació del gabinet Antich ha incorporat al govern un dels valors més sòlids del socialisme illenc, almanco fins ara. I li atorga un paper transcendent que, venint d’on venim, pren caires clars de rectificació: la designació de Nájera com a portaveu, ara...
L'element radical
L’esperit neocon –"progressista aclaparat per la realitat", segons un dels pares del terme, Irving Kristol– sempre planarà sobre qualsevol acció de govern –especialment en temps de crisi– mentre l’acció de govern no demostri el contrari.
Fer bons “els altres”
"Estau fent bons els altres". Aquesta afirmació cau ben malament en determinades esferes pròximes al Govern. Perquè: com es pot "fer bo" un presumpte lladre? —i substituïu-hi "lladre" per la fórmula jurídica i políticament correcta que se vos passi pel cap: prevaricador, malversador, etcètera. Les comparacions, odioses, com sempre. Tot enfilant el segon curs de la legislatura ens situam, però, davant d’una evidència: està tot per fer.
Els Jocs, el joc
L’esport ha estat sempre una bona eina política, i no perquè els esportistes ho hagin de voler. Allà on s’esdevé una certa identificació i es creen empaties proliferen també els caçadors de suporters, tan irracionals i agraïts, ells. Sovint sembla que la foto amb el guanyador és tan rendible com el títol mateix.
És l'objectiu l'amo n'Ics?
"Estan cercant l’amo". Algunes ments preclares de l’anàlisi políticosocial d’aquestes contrades apunten que tot l’enfilall de casos que van fent surar només tenen un objectiu. Digau-li Ics. Una certa visió del món determinista –i escèptica davant de la fonamental separació de poders– augura que tot el regalim ens menaria a una troca, i darrere la troca, tatxan, hi hauria d’haver el Responsable...
La utilitat de l'Estatut
En temps de crisi es fa encara més evident: reconstruir el model de finançament per corregir injustícies atàviques –aquesta seria, si no anam errats, la raó principal de la revisió– haurà de comportar que determinades comunitats autònomes rebin menys del que rebien. Perquè a algunes altres –les Balears la primera, si no anam errats– no els...
Vol de voltor, vol de gallina
Ha estat vistosa, la duresa amb què el president s’ha dirigit a Rodríguez Zapatero després de la visita estival. Francesc Antich pren exemple de la bel·ligerància de Montilla –fa dues setmanes, en aquest mateix tros de paper, en parlàvem, a propòsit de la postura del català després de la publicació de les balances fiscals– i intenta marcar perfil propi.
L'estúpida economia
Després de setmanes enfocant aquest tros de paper cap a l’actual maldecap principal dels governs occidentals —l’economia, estimats—, el meu negre decideix dedicar-se a començar espipellant obamamania. En la visita a la capital d’Europa, Barack no va gosar dir "Ich bin ein Berliner",...
Equilibri i balanceig
Hegemònics al Principat, els socialistes catalans es reforcen amb l’envit: per això el reelegit secretari general adverteix a la cara Rodríguez Zapatero. "Puc donar-te problemes". És un joc subtil d’equilibris; per al PSC acostar-se massa al PSOE és contraproduent –per al partit i per al tripartit–, d’aquí l’amenaça intermitent de construir un grup parlamentari propi al Congrés, per exemple.
Els que hi guanyen i els que hi perden
Sembla com si el ministre espanyol d’Economia tengués com a única obsessió controlar la inflació, com si aquesta no fos símptoma de qualque altra cosa que no hauríem d’anomenar, com el tigre en les selves asiàtiques. El cas és que Pedro Solbes ha fet una (altra) crida a la contenció en les clàusules de revisió salarial, perquè els convenis no les vinculin a l’Índex de Preus al Consum... i les posin a la baixa, evidentment.
Els congressos i l'urani
Meam si el resultat del congrés balear d’aquest cap de setmana no hauria estat diferent si, en lloc d’un Delgado, Rosa Estaràs hagués tengut davant qualcú sense complexos ni provincianismes, obert i amb un altre tarannà. En la seva contesa, Montserrat Nebrera tampoc ha pogut amb l’oficialisme, tot i que s’hi ha acostat.
La crisi i l'expectativa
La crisi és opinable ara, segons el president espanyol, cent dies després de la revàlida a les urnes. Si aquests no guanyaven, els altres tornaven, un eslògan perpetrat pels socialistes catalans en forma d’amenaça hiperbòlica com les ombres de Rajoy, Zaplana i Acebes, tres mosqueters dels quals ara només en queda un en primera línia.
De Rajoy a Formentera
L’escenificat desencontre entre Aznar i Rajoy ens ha donat conversa fins al gràfic retrobament, constatat ahir també en tots els diaris. Els populars han comprat solidesa, aquest cap de setmana, a base de tapar —que no enterrar— discrepàncies. És l’única manera de fer oposició efectiva: que al crític no el critiquin des de ca seu...
D'Irlanda a su-aquí devora
El procés polític europeu ha rebut una (altra) sabatada per devers Irlanda. Inopinada segons els analistes previs, i previsible si llegim els papers després del "no", que poc ens costa canviar enfocaments i reconstruir discursos quan la realitat s’entesta a rectificar-nos! El resultat del referèndum ha despertat reaccions més o manco unànimes entre els responsables polítics de la resta d’Europa.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català