Llorenç Capellà
Aló Presidente
DILLUNS, PRIMERA EDICIÓ¿Qué tal radioescucha de la Madre Patria? ¿Cómo están, güevones? A todo el pueblo balear, Aló Presidente, en su primera edisión epañola desde el Palasio de Miraflores para anunsiarles que viajo a Mallorca, provinsia de Epaña, para platicar un ratico con el coronilla de ustedes. Pero sin ánimo de encajar soberbias ajenas. Yo me llego a Marivé y le digo: Juan Carlo, no me callo.
La joia del PSIB
El ball d’Aina Calvo a la cloenda del congrés socialista, és demostratiu que en el PSIB les coses van bé i milloren. L’èxit fa riure. I la rialla oberta d’Antich, a la mateixa fotografia, ho confirma. Quaranta o cinquanta anys enrere, que eren anys de beateria, si les coses a una casa anaven més bé que mai, els més vells de la família –que solien...
Memòria prohibida i memòria imposada
Els arqueòlegs d’ARMH han recuperat a Flores del Sil les despulles de Jerónima Blanco i de Fernandito, el seu fill. Jerónima tenia vint-i-dos anys i estava embarassada. Fernandito acabava de fer-ne tres. Va assassinar-los gent de Falange el vint-i-tres d’agost del trenta-sis i els cossos romangueren...
Les balances fiscals
Finalment s’han conegut les balances fiscals. L’Honorable Manera va comprovar que efectivament les Illes Balears són la comunitat més maltractada i va intuir que ens plourien euros des de totes les autonomies. Tanmateix, el president Zapatero havia convocat un gabinet de crisi. L’Honorable Manera i el Molt Honorable Antich varen incorporar-s’hi cantant La Internacional.
Un catalanisme sense musculatura
El manifest a favor de l’espanyol ha posat en evidència, un cop més, l’escassa potència del punch del catalanisme. I no és perquè el cos social sigui tan feble que ja no tingui forces ni recursos per a defensar-se dels greuges d’una manera contundent. Més aviat és perquè aquells organismes i institucions que tenen...
El manifest i la indignació
El manifest dels intel·lectuals espanyols afins a la dreta i l’onada d’espanyolisme que ha impregnat la vida pública arran dels èxits de la selecció de futbol posa de manifest que per moltes voltes que faci el món hi ha situacions inamovibles. Un exemple? Els punts de vista espanyols del temps del comte duc d’Olivares són idèntics als que...
La famiglia
El primer dissabte de juliol va ésser força emotiu per a Josema Rodríguez. Abandonava la secretaria general del Partit Popular i els seus companys i companyes l’acomiadaven amb les notes de My Way.
El sunami
Monserrat Cavallé s’ha declarat espanyola de soca-rel i Xavi Hernández no va poder estar-se de victorejar Espanya a la plaça Colón de Madrid. Ambdues expressions d’espanyolisme han impactat en la línia de flotació del catalanisme. Les raons són òbvies. Maldem per aixecar el país i la senyora Cavallé se’n va de copes amb els castissos...
L'habilitat en els rebots
Si Josete Zapatero jugués a bàsquet seria aquell jugador que recull tots els rebots sota la seva cistella i a continuació genera una jugada de perill a la de l’equip contrari. Ens ho ha demostrat, una vegada més, en les referències a la llengua i a la bandera comunes que acaba de fer en el congrés federal del seu partit. Vegeu un rebot...
Entre el manifest i el gol
1.- ReflexionsEntre Sant Joan i Sant Pere els intel·lectuals espanyols redactaren el seu "Manifiesto por una lengua común" i el Niño Torres va aconseguir per a Espanya la segona victòria del segle que tot just acabem d’encetar. (La primera cal atribuir-la al professor de Georgetown quan va ventar, a Perejil, la vella de les cabres).
Alexanderplatz
Olé San Ferrmín...! Olé toró! –diuen que va exclamar l’artista sense parió Dieter Bohlen en veure la caterva de dimonis que corrien en tropell. I tot el seguici d’autoritats balears va riure, perquè eren a Berlín a vendre una Mallorca admetent i cumbaià en juxtaposició a la biertrasse de s’Arenal. Per tal d’aconseguir l’objectiu, el Govern va tirar la casa per la finestra.
El perdó
Un dels trets que distingeixen l’anterior president del Govern de l’actual és la decisió. Matas no va trigar ni un dia a demanar disculpes a Pedro Jota per la denúncia que havien fet de la seva piscina il·legal alguns grups de pressió. En canvi, portem una setmana de polèmica amb Air Berlin i el Molt Honorable Antich no es va citar amb Herr Middelmann fins ahir.
L'OCB en demana la signatura
Benvolgut (i un be negre!) senyor Hunold: Com a persona que coneix la realitat de les Illes Balears (fora circumlocucions: com a català, mallorquí o català de Mallorca) i com a client d’Air Berlin (és a dir, que paga bitllo-bitllo el dret a volar) vull manifestar la meva decepció (indignació) per l’article recentment publicat a la revista Air Berlin Magazin en què, lluny de mantenir una relació de respecte cap a la llengua catalana...
L'acte institucional
Dona Maria Antònia recordava la infinitat d’arracades i braceroles que li regaleren quan va combregar. De manera que no va dubtar ni per un moment com havia d’ésser la festa del vint-i-cinquè aniversari del parlament balear. Quelitas amb sobrassada per a la claca, i un detall de can Piña Grau per als set presidents i la presidenta que han presidit, fins ara, la institució.
Burlaren el destí
Avui, cinc de juny, fa exactament setanta-cinc anys, a Mallorca no es parlava d’altra cosa que no fos de l’atemptat que havia sofert el senyor Lluís Sitjar en sortir de missa darrera. L’agressió va produir-se el matí de dia quatre, a les onze i mitja. I dia quatre va caure en diumenge. El senyor Sitjar era el senyor...
Els titulars del senyor Ramis
Entre els polítics de les Illes Balears, el senyor Miquel Ramis deu ésser, amb tota seguretat, qui proporciona titulars més substanciosos. És tan rotund com José Bono, àlies Estrellita Castro, o er Arfonzo, amb DNI a nom d’Alfonso Guerra, però a diferència d’ambdós, que són portaveus d’un missatge tan clar com ximple, ell juga carta tapada. El missatge del senyor Ramis és indesxifrable. I pervers.
Entrevista a Washington
El Repòrter Tribulete va llegir els reportatges que han publicat UH i dB entorn de l’aventura americana del Molt Honorable Jaume Matas. I va sentir necessitat d’emular-los. De manera que va partir més que de pressa cap a Washington. Va entrar al block on viu el Molt Honorable i va demanar per ell a la recepcionista.
Més que un radical, un inconscient
Al carrer Gènova hi ha mala mar. Els antics clients de la plaça d’Orient s’amunteguen davant la seu del Partit Popular per a insultar Rajoy i, de rebot, tot allò que tingui a veure amb la democràcia. No paren esment al que diuen. És tan manifesta la grolleria dels insults que profereixen, que Rajoy comença a ésser com Churchill...
El desencís d'una costellada
Dissabte passat Catalunya va jugar contra L’Argentina, i guanyaren els argentins. Res, una costellada. El desencís no ve provocat per la derrota, sinó per la convicció que els camins d’entesa entra Catalunya i Espanya que s’encetaren a la transició –i que han estat unidireccionals...
Una paella a Bellver
1Dissabte passat, de bon matí, l’Honorable Manera sortia del Mercat de l’Olivar amb una bossa a cada mà i procurant no ésser vist.Qualsevol diria que acaba d’assaltar Can Piña Grau –va comentar un badoc a la porta de la peixateria.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma