La tretzena edició de l'InformeCAT, publicació anual de la Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l'estat del català a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia, ha estat presentada aquest dimecres.
L'InformeCAT 2024 recull dades d'arreu del domini lingüístic. A les Illes Balears, tan sols un 27,3 % de la població declarava, segons l'Institut Nacional d'Estadística (2021), que parlava sempre en català amb els seus familiars, mentre que més de la meitat, el 54,2 %, utilitzava sempre el castellà. El 46,9 % de la població declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6 % que no utilitzava mai el castellà. Cal tenir en compte que, segons dades de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0 % dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears.
Pel que fa al País Valencià, una altra dada de l'InformeCat indica que, tot i la situació adversa en què es troba la llengua, el català encara reté certs espais d'ús que inclouen no només els parlants familiars. Segons l'Institut Nacional d'Estadística espanyol, amb dades del 2021, un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que utilitza la llengua en alguna ocasió amb els amics. Dels 4.947.527 residents aquell any, 2.739.656 no usaven mai la llengua pròpia amb la família (el 55,4 %) i 2.483.497 no la usaven amb els amics (el 50,2 %). Per tant, el 9,4 % dels no-valencianoparlants familiars, 256.159 sobre 2.739.656, empraven la llengua amb els amics en alguna ocasió.
Entre aquesta població, l'ús del valencià augmentava encara més en el context laboral. Així, 436.175 persones de les 2.739.656 que no parlaven la llengua amb la família sí que la parlaven a la feina, el 15,9 %. Sobre el total de la població, els que no feien cap ús del valencià a la feina eren el 46,6 %.
En el cas de Catalunya, la Plataforma per la Llengua destaca que vuit de cada deu catalanoparlants consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país: el català. Aquesta dada, extreta de l'Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel Centre d'Estudis d'Opinió, indica que, per al 78,1 % dels catalanoparlants, «ser capaç de parlar en català» és molt important per «ser realment català». L'enquesta demanava als enquestats que posessin nota per indicar el grau d'adhesió a l'afirmació i aquest gairebé 80 % de catalanoparlants hi posaven un 8, un 9 o un 10. A més, un altre 16,2 % hi posaven un 5, un 6 o un 7, de manera que el 94,3 % de catalanoparlants vinculaven, en certa manera, la identitat i la llengua. La nota mitjana entre aquest col·lectiu era del 8,6 mentre que, entre els castellanoparlants, del 6,4, i només el 44,8 % hi posava un 8, un 9 o un 10.
Per a la Plataforma per la Llengua, aquesta dada fa palès que un dels principals actius de què disposa el català, malgrat la situació d'emergència lingüística, és la forta identificació entre identitat de grup i llengua. Això passa a Catalunya, però, com recull l'InformeCat 2024, també a Andorra: al Coprincipat, quatre de cada cinc residents creuen que parlar habitualment la llengua és important per considerar que s'hi està ben integrat. A més, a Catalunya, el 86,0 % de la població creu que s'han de fer polítiques per garantir l'ensenyament de la llengua als nouvinguts.
L'InformeCAT 2024 es pot consultar aquí.
